La Chispa
Teatre Akadèmia, 21 de juny de 2023
Sovint trobem en la ficció una forma de resguardar-nos del món real. Els universos paral·lels són una trinxera que ens anima a combatre les injustícies. Però després de llegir un còmic que vol combatre el mal: què? Quan tanquem el llibre, podem canviar la realitat? No som Superman, encara que vestim amb una S groga a la samarreta. No tenim superpoders, però aconseguim vèncer la precarietat dia a dia.
La Chispa explica els somnis de quatre joves, les seves contradiccions i les aventures inusuals de qui s’aferra als còmics per pur instint de supervivència. En el fons, la botiga de còmics on se situen els protagonistes és un pretext per parlar de tot allò que volem ser enfront tot allò que podem ser. Entre tanta maldat, egoisme i individualisme, creure en alguna cosa irreal és revolucionari. Prendre una pancarta, disfressar-se amb un antifaç o mantenir una botiga de còmics en decadència pot ser un acte de generositat.
El Manu (Lluís Català) és un friqui, gairebé otaku, que ha convertit la seva passió pels còmics en una manera de viure. La Mar (Núria Orellana) és una noia rebel, disposada a ajudar als seus amics, sense oblidar-se de què vol realment. El Bruno (Miguel Gómez) és un penjat, feliç de la vida, que encara no ha sortit dels somnis bressolats pels còmics. I la Kas (Maria Frías) té una visió privilegiada, és rareta, però té superpoders i sap com jugar les seves cartes. Tots quatre, des de les infinites contradiccions, hauran d’explicar-nos com han acabat on han acabat. Perquè a més d’un seguit de casualitats, també hi ha molt d’heroisme, i de patacades còmiques, perquè no dir-ho. Tots quatre intèrprets (per a molts, desconeguts) fan un paper destacable, i la clara definició dels personatges crea gags veritablement genials. Una aparició màgica del públic completa el repartiment amb una frescor improvisada.
La proposta de Marc Angelet és un text que alterna escenes de moments diferents, però que construeixen un relat sòlid. Com si es tractés d’un còmic amb les vinyetes desordenades. En acabar, tot encaixa a la perfecció i l’èpica dels superherois queda resignada a la precarietat, però amb la complicitat de l’amor i l’amistat. En les escenes afloren debats ben actuals amb relació al poder (i al superpoder), la capacitat per canviar el món (i els somnis frustrats) i les relacions personals (i els herois quotidians). La peça dialoga amb El Chinabum Remix, on també es construïa una comèdia generacional feta de desil·lusions. Sens dubte, l’humor com a mecanisme d’autodefensa és un batec social entre els joves que ha sabut fer el pas a l’escena. En aquest cas, l’obra recorre al bilingüisme en els monòlegs, que si bé té una certa justificació dramatúrgica, no acaba de quadrar en el conjunt.
La direcció d’Iban Beltran i Ana Pérez García és dinàmica, fent que tot transcorri com en un còmic d’acció. La senzilla escenografia del Sebastià Brosa dibuixa una botiga de còmics convencional, però juga amb intel·ligència les particularitats del Teatre Akadèmia, creant un magatzem on tot és possible. I la il·luminació, encertada, acaba de situar els espais de fora la botiga.
Malgrat no ser un gran apassionat dels còmics, resulta senzill empatitzar amb els protagonistes. En el fons, els seus desitjos poden ser els de qualsevol, passats pel filtre del friquisme heroic. Deixeu-vos abraçar per les aventures estiuenques. Si no podem canviar el món, almenys, que ens en puguem riure. Superherois de la precarietat, perseguiu La Chispa.
Martí Rossell