La culpa no es de la estaca si el sapo salta y se ensarta

Terrats en cultura, 23 de juliol de 2026

«Un text d’urgència», exposava Enric Nolla, dramaturg i director de l’espectacle, abans de començar el que seria un viatge per a tots els qui vam pujar a aquell terrat del carrer Bac de Roda. Un text que transporta fins a la Veneçuela dels últims anys. Demolida, massacrada i moltes vegades desconeguda per a les persones que vivim en països occidentals.

Amb tan sols un micròfon, una taula i Nolla assegut a una cadira mentre passa text i observa l’actriu Dailyn Valdivieso, intèrpret de l’obra, tots dos aconsegueixen crear una història que genera tensió, alguns riures i molta emoció. Comença amb el record de les bombes caient sobre Caracas i, a partir d’aquí, Valdivieso explora tot allò que ha sentit —i continua sentint— al llarg d’aquests anys turbulents per al país on va néixer i créixer.

L’actriu passeja per l’escenari. Amunt i avall. Avall i amunt. Mentrestant parla. Recorda. Es fa preguntes. El text que recita sembla improvisat. Aconsegueix crear proximitat i, en molts casos, salta d’un tema a un altre per acabar tornant al primer. Transmet el caos de la seva ment, que va a mil per hora. Bombes que exploten a Caracas. La detenció de Maduro. La realitat de les dones veneçolanes. Tot plegat desemboca en la mateixa pregunta: què està passant a Veneçuela?

La història barreja realitat i ficció. Amb l’ajuda de l’experiència de Valdivieso, Nolla ha aconseguit escriure un text punyent que, tot i incorporar parts fictícies que s’entrellacen amb la vida de l’actriu, no deixa d’explicar una realitat. Una realitat que pateixen moltes dones veneçolanes migrants. Valdivieso reflexiona sobre el masclisme que impera al país i, també, sobre la dificultat de posicionar-se políticament. Quan no hi ha cap alternativa política que et convenci, has d’anar a favor d’algú?

Sense la necessitat d’utilitzar una gran escenografia ni abusar d’elements de llum i so, simplement gràcies a l’actuació apassionant de Valdivieso —i, evidentment, a les paraules que ha sabut posar Nolla— ens endinsem en aquesta història que impacta i fa reflexionar. Potser no sabrem qui és el gripau que salta dins aquest relat, però el que és segur és que, si ho fa, segurament petarà i, en cap cas, serà culpa de l’estaca.

Cora Alavedra
@coraalavedra