Les feres de Shakespeare
Onyric – Teatre Condal, 10 de juliol de 2019

Shakespeare és viu. Shakespeare funciona i si no funciona gaire, ja el fan funcionar. La companyia Els Pirates Teatre forma part del Festival Grec d’enguany amb una adaptació de L’amansiment de la fúria i ho fa amb un espectacle que es presenta segur i professional. La seva trajectòria, com a companyia, inclou dues comèdies adaptades de Shakespeare: Somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis. Aquest repertori en el seu currículum els aporta certa experiència a l’hora de dur a escena obres del dramaturg anglès.

Si sou uns “modernets”  que penseu que Shakespeare ens queda lluny, no patiu, Els Pirates Teatre el fa actual; i no d’una forma supercial. Segur que si sou uns “modernets de ment bruta” és el primer que us ha passat pel cap. La companyia no es limita a vestir els actors amb roba contemporània o d’altres superficialitats que busquen innovar sense sentit, sinó que van directament al text.

Ariadna Pastor capgira el missatge final i el transforma tot fent una apologia en la defensa de les dones. Si en les tragèdies de Shakespeare mor fins i tot l’apuntador, en aquesta comèdia musical mor qui cal que mori per tal que tot funcioni bé. Ras i curt. Que qui mor? Res d’spoilers… haureu d’anar a veure l’obra.

Que sou dels que opineu que el text no es toca? No sigueu tan puristes i obriu la ment a aquest musical divertit i dinàmic que, tot i ser una adaptació del text de Shakespeare, o bé, una inspiració, manté l’esperit i les personalitats del monstre del teatre anglès.

Les veus de Lloll Bertran o Laura Aubert, entre altres, donen forma a unes configuracions musicals que van des de l’estil melòdic de Disney fins a l’agressiu  i sensual Chicago. Tot això en un escenari il·luminat intel·ligentment per tal de fer creure a l’espectador el que no és. El mateix escenari manté la capacitat mudable i transformadora que tant li agradava a Shakespeare.

I és que, en definitiva, la realitat, tingui la forma o essència que tingui, és mudable, es transforma i, sovint, es presenta davant els nostres ulls sota l’efecte de la disfressa. Shakespeare ja ens ho va ensenyar fa segles: siguem tots més vius i no ens deixem enganyar per les disfresses superficials del món. Altrament, si no podem evitar de caure en les urpes de l’escòria del món, aprenem a utilitzar la màscara a favor nostre per tal de combatre les injustícies amb astúcia.

Annie Pugnau
@AnniePugnau