Absències
Sala Beckett, 17 de setembre de 2022

Qui no ha viscut mai una absència? Andrés Corchero t’atrapa des del primer moment amb un record d’infantesa, des d’on comença a compartir la vivència entorn la pèrdua del seu pare. Un viatge al seu univers que toca de ben a prop a tothom, tractant-ho des del seu particular llenguatge, que inevitablement se t’emporta; la raó i el judici de l’espectador es rendeix, deixant-se anar per sentir i transitar pels llocs que Andrés Corchero proposa.

Una de les tantes qualitats de la seva obra és el moviment que es construeix en cada moment de manera inesperada. Una tipologia de dansa “a lo Corchero” on entra en escena la dilatació temporal, les diferents velocitats en relació el temps, el cos i l’espai, amb una segmentació i dissociació dels moviments, però mantenint l’emoció en primer terme. La sensació és que en tot moment, la interpretació i l’emoció d’Andrés Corchero està viva, modificant-se constantment per l’entorn i l’espectador amb una subtilesa admirable. Dramatúrgicament, la peça genera expectatives amb els elements en escena que després no es compleixen i que, personalment, resulten molt plaents com a espectadora. Tracta situacions complexes, però a la vegada molt humanes respecte als pensaments que t’apareixen quan comparteixes els últims dies de vida d’un ésser estimat, les ganes que el patiment acabi, traduint-se en aquest cas en l’anhel de la mort.

D’entrada, el nom d’absència ja denota una mirada cap a aquesta des d’una distància i un moment temporal actual, viure l’absència des del present. El buit generacional que deixa el pare queda dibuixat durant l’entrada de la seva filla, Rita Corchero, que té una veu exquisida i juntament amb el seu pare ens regalen un moment tendre, preciós; de llàgrima.

L’espectacle està servit amb un repertori musical emotiu, que acompanya l’imaginari des del moment més dolorós al més festiu, comptant amb una il·luminació molt justa que ressalta i serveix l’expressió d’Andrés Corchero en un ambient íntim, proper i alhora eteri.

Absències és universal, Andrés Corchero m’ha captivat i només queda dir; gràcies per aquest regal.

Clara Cañabate