Ricard III
TNC, 11 de maig de 2017

Ricard III es presenta al TNC amb la traducció de Joan Sellent, densa però lleugera. El que vull dir amb això és que definitivament una obra de Shakespeare com aquesta requereix tota l’atenció (hi figuren una gran quantitat de noms així com llargs monòlegs i intervencions) però un cop dins, el guió és un dolç caramel. Si t’hi enganxes no en pots sortir.

El tema per si sol ja crida l’atenció. Aquesta obra explica la història del camí que fa Ricard per arribar a ser Ricard III, el rei d’Anglaterra. Per aconseguir-ho el seu mètode és fàcil de dir i no tant d’executar, acaba amb tot aquell qui li fa nosa; molt literal.

Els intèrprets fan una bona feina tot i que el sector femení, generalitzant, coixeja una mica. Per altra banda qui es fa l’obra i el personatge seu amb una gran interpretació és Lluís Homar, que fa de Ricard III. Aquest estableix una mena de complicitat i comicitat amb el públic tot i la seva política d’atrocitats.

A vegades tant la distribució de l’espai com el moviment resulten una mica estranys. Hi ha moments amb molts personatges damunt l’escenari en que només Ricard III es mou amunt i avall i els altres, palplantats, fan que l’escena es congeli una mica.

L’escenografia és curiosa i interessant, no fa nosa però tampoc és estrictament necessari tot el muntatge de portes corredisses. El que potser sí fa una mica de nosa és l’ús de la càmera que a vegades ajuda (com en l’última escena) i en d’altres se’n podria prescindir.

En conclusió, aquest Ricard III és una proposta interessant i molt ben jugada per Lluís Homar.

Cèlia Ventura