La por a la pell

La Gleva, 26 de març de 2025

Sovint ignorem molts hàbits rutinaris. Fem les coses, però ens n’oblidem. No ens hi fixem. Per exemple, de quin tipus són les rajoles del terra del carrer de casa nostra. Encara que hi passem per sobre diàriament, potser ni hi pensem. Cal pensar-hi? Cal fixar-s’hi? De vegades no posem l’atenció en el que tenim davant dels nassos. No ho sabem veure. O no considerem que sigui rellevant i pensem que ja tenim altres coses més importants al cap. O, directament, no ho volem veure. I això no només ens passa amb els elements de l’entorn, sinó que també ens passa amb les persones.

I és això el que exploren Quim Bigas, Blanca Garcia Lladó, Clara Manyós i Èric Pons a la seva nova creació: La Por a la Pell. És una proposta que parteix de l’experiència d’Èric Pons durant el final de la seva educació primària i l’assetjament que va patir-hi. Com traspuen les emocions i els records reprimits durant temps al cap dels anys? Com reacciona el cos davant d’esdeveniments traumàtics que retornen inesperadament?

La peça proposa una posada en escena minimalista: els elements justos per a acompanyar la narrativa. A partir dels pocs objectes, el cos pren el protagonisme. De quines maneres s’hi traslladen totes aquestes emocions? El cos de Pons esdevé el veritable personatge de l’obra. A través de petites accions, ajuda a remarcar aquestes sensacions. Com sona, un cos, amplificat amb un micròfon? El cor? El cap? Les cames? La idea de voler expressar el que bull per dins es trasllada d’una forma física i directa. Deixar lloc als records i a la memòria, així com reflexionar sobre nostre paper davant de situacions de violència que s’han transformat en quotidianitat. Perquè, tu recordes com són les rajoles del carrer de casa teva?

Erola Albesa Solsona (@erolaalbesa)