• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • DespertaLab1: Hàbitat (doble penetració)
  • /
  • Qui habita rere les històries d’Instagram?
CRÍTIQUES #NOVAVEU

DespertaLab1: Hàbitat (doble penetració)

per b3d6a296c2
imagen
imagen placeholder
PER: b3d6a296c2
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Qui habita rere les històries d’Instagram?

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: DespertaLab1: Hàbitat (doble penetració)

Hàbitat (doble penetració)
Teatre Tantarantana, 19 d’octubre de 2018

© Lluc Miralles (@lluc.miralles)

Un mirall. O potser un mur. Dos telons de plàstic. Llums de pantalles en escena. Música electrònica. Això és un videojoc? O existir?

Confusió, immediatesa, saturació, alarma. Només són quatre dels mots que em vénen al cap per descriure Hàbitat (doble penetració). Sento la lletra de la cançó d’inici i em dic que no estic preparada per a això. Gent jove. Podria ser jo. No vull mirar-me, no vull mirar-nos al mirall.

Hàbitat (doble penetració) és una fuga. Realitats que se superposen, personatges que entren en escena abans d’hora, històries que es barregen: simultaneïtat pura i dura. Com la doble penetració. Roger Torns reconstrueix un tot amb textos alliberats per dotze mans, i el llença a una sala amb el cos i la veu de cinc intèrprets joves. L’autonarració canvia i agafa forma a partir del model de consum d’informació actual, a partir de les noves tecnologies. Ens preocupa. El dit índex llisca per l’escenari i dona pas a la següent història. Gràcies, perquè aquesta “generació” està farta que parlin d’ella des de la càtedra, cansada que ens diguin com vivim les nostres realitats.

Cara a cara amb l’espectador, les idees de vegades són poètiques, però els intèrprets les veuen, són seves, i les claven fins a travessar la butaca. Això genera vida més enllà dels telons de plàstic: riures, autocrítica, admiració. El teatre mirall. El teatre que arriba. El teatre que troba altres maneres de ser-ho. El Tantarantana segueix amplificant noves veus.

Com una d’elles, em pregunto de què serveix escriure. No em venia la inspiració, i crec que estic sent excessiva. Però és que res del que digui podrà descriure l’hàbitat. Gaudiu i patiu a parts iguals amb la bellesa i la lletjor (però què són aquests conceptes?) dalt de l’escenari. Empasseu-vos sencera aquesta joventut que canvia, dubta, vol sentir-se plena, es pensa i s’autoqüestiona.

Disculpeu aquesta anada d’olla. Millor que em relaxi i deixi el ritme tan frenètic que he vist a l’escenari. Vaig a mirar unes quantes històries d’Instagram abans d’apagar el llum.

Anna Varela
@AnnaColut

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / DespertaLab1: Hàbitat (doble penetració)

TÍTOL CRÍTiCA: Humanitat en crisis perpètua

PER: Bertran Salvador
Bertran Salvador
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat