Per amor (un pacte d’honor)
Sala Flyhard, 20 de juny de 2026

Ja fa temps que l’amistat ocupa un lloc central en molts discursos culturals i a les xarxes socials, com en espais com La Turra o Ciberlocutorio. En aquest context arriba Per amor (un pacte d’amor), d’Eu Manzanares.

Interpretada per Nicolás Fuentes González i Laura Riera, l’obra exposa com les estructures econòmiques i socials condicionen les amistats i les vides de les persones migrants. A la web de la Sala Flyhard, on es representa l’espectacle, l’autora planteja: com defineix les relacions que tenim la nostra classe? Quina jerarquia ocupen les nostres relacions d’amistat? Què estem disposades a fer per amistat?

La reflexió sobre la classe no és nova dins la dramatúrgia d’Eu Manzanares. També apareix en altres treballs seus, com Primera llei de Newton, que s’estrenarà aquest estiu a La Villarroel dins el Festival Grec. En ambdós casos, l’autora observa com el sistema interfereix en les aspiracions i els vincles de les persones.

En la jungla que és l’actualitat, sobreviure econòmicament i socialment sembla un exercici de malabars. A Per amor, el sistema i les seves normes són com un Déu que amenaça constantment l’amistat entre els protagonistes. Les accions que es fan per necessitat també es poden fer per amor? Pot l’amor ser necessitat?

La interpretació de Laura Riera i Nicolás Fuentes González és propera i honesta. Tots dos obren i exposen les parts més incòmodes dels seus personatges. S’han casat “per papers”, però l’obra va molt més enllà d’això. És un retrat de l’actualitat.

La dramatúrgia alterna constantment entre passat i present. Això ajuda a alleugerir la tensió acumulada per unes discussions que, de vegades, poden resultar repetitives. Sembla que els protagonistes sempre estiguin a punt d’explotar. Però no és així exactament com se senten tantes persones? A punt d’explotar? La precarietat rarament concedeix moments de calma.

La comèdia apareix puntualment i atenua les tensions del relat. Els canvis de vestuari i l’ús conscient de l’espai permeten identificar amb claredat cada moment de la història. Destaca la capacitat dels intèrprets per passar d’un estat emocional a un altre en qüestió de segons, de manera precisa i clara.

No obstant això, el personatge de Mateo pot despertar alguna incoherència. Durant bona part de l’obra es presenta com una figura ingènua davant les bromes i provocacions més obscenes de la Sandra. Així, quan actua amb una contundència sobtada, pot resultar incoherent pel que fa a la faceta mostrada anteriorment.

Malgrat això, Per amor manté l’equilibri entre la tensió i la comèdia, fins a un final agredolç que deixa més d’un espectador amb llàgrimes als ulls. Queden representades, així, les injustícies que genera un sistema. El mateix que enfronta persones de la mateixa classe social, la classe obrera. Però, sobretot, queda representada una amistat real. Aquella cosa inexplicable i gairebé màgica que passa entre les persones.

Enmig de la jungla, conservar aquestes amistats no sembla fàcil. Prefereixo pensar que tindrem sort.

Que tingueu sort.

Judith Hazzaa
@judithhazzaa