Pura passió, representat durant aquest juny a la Sala Atrium, és un monòleg a partir de la novel·la d’Annie Ernaux. El text autobiogràfic de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura del 2022 és interpretat per Cristina Plazas a partir de la traducció i adaptació de Lucia del Greco —que parteix de l’edició italiana— i sota la seva direcció.
“Em sembla que l’escriptura hauria de tendir a això, a la impressió que provoca l’acte sexual, aquesta angoixa i aquest estupor, una suspensió del judici moral”, declara Ernaux al prefaci de Pura passió, i la seva indagació completa i sincera en la història d’obsessió d’una dona encisada per un home hermètic i inaccessible respon clarament a aquesta voluntat.
L’adaptació de Lucia del Greco afegeix a la magnífica claredat i transparència de la novel·la d’Annie Ernaux un element simbòlic: la protagonista desmunta, observa, contempla, toca… totes les peces un motor de cotxe alhora que analitza minuciosament els records que conserva de la seva relació un home casat i estranger. Remou totes aquestes escenes passades amb dolor, però també curiositat, plaer i agraïment: “Ara em sembla que [el luxe] també és poder viure una passió per un home o per una dona”.
Malgrat tot això, l’adaptació al format d’obra escènica implica la pèrdua d’alguns aspectes de la novel·la. Es perd completament, per exemple, el seu contingut de reflexió sobre l’acte d’escriure. També es difumina la progressió de la tensió; mentre que en l’obra d’Ernaux es combinen moments de clímax i anticlímax, en l’adaptació de Lucia del Greco la tensió dramàtica opera amb força durant tota l’obra.
Tanmateix, Lucia del Greco dota l’obra d’Ernaux d’un espai visual i sonor ple de significat. El muntatge, premiat pel Premi de la Crítica 2025 a Millor Espectacle de Petit Format i Millor Il·luminació, destaca el caràcter íntim i sincer de la narració i busca la proximitat amb el públic. Al ritme d’Une belle histoire, de Gino Paoli i Danilo Rea, la protagonista es desmunta a ella mateixa alhora que, tal com va indicar Eva Piquer a l’Ara, ens despulla també a nosaltres.
