Només una vegada
Espai Francesca Bonnemaison, 19 de juny de 2018

L’espai Francesca Bonnemaison es transforma pel Grec en la consulta d’una psicòloga especialitzada en violència masclista. L’actriu Maria Pau Pigem haurà de tractar al cas d’una parella (Anna Alarcón i Bernat Quintana) amb moltes ganes de treure’s de sobre aquest tràmit.

Marta Buchaca, dramaturga i directora, encerta en una proposta que línia rere línia desvetlla informació rellevant de la trama, doncs com si d’una investigació policial es tractés, la psicòloga anirà descobrint què va passar realment el dia de la denúncia.

Un muntatge fonamentalment estàtic on el text i les interpretacions prenen especial rellevància. L’escenografia de Sebastià Brosa, del tot realista, i una composició musical de Clara Peya acaben d’arrodonir la peça.

Només una vegada durant bona part de la seva duració planteja dubtes interessants envers les possibles interpretacions d’uns fets del tot injustificables. El tema principal és el masclisme i les relacions de poder existents en el dia a dia més quotidià, independentment de la classe social. L’obra apel·la a les boques que es callen per por. A les que no denuncien perquè només va ser una vegada.

Com que en l’educació està bona part de la salvació, el seu visionat es fa imprescindible per la seva contemporaneïtat i compromís.

Raúl Coluche
@RaulColuche