Polzet
Teatre Municipal l’Ateneu, 3 de juny de 2021

Revisitar els contes clàssics pot ser un exercici molt suggerent per entendre com som. Tot i això, de vegades ens quedem a mitges i no hi trobem la contemporaneïtat necessària. No és el cas de la proposta de Zum-Zum Teatre: clàssica i contemporània, crítica i poètica, dura i amable, intel·ligent i excel·lent.

Un pare d’uns setanta amb demència avançada i un fill de mitjana edat que ha de fer-se’n càrrec i no pot. Jesús Agelet i Ramon Molins són els dos protagonistes d’aquest conte, que fa riure els més petits i emociona els més grans. Dins d’una habitació, el fill prepara una maleta amb roba, marcant-la amb el nom, com si la preparés per a un fill que marxa de colònies. La sorpresa ens l’enduem quan apareix un avi amb algunes dèries, un cap desorientat i un cor enorme. Descriu molt bé aquest moment l’Oriol Puig Taulé a la seva crònica a Núvol: “Ens pixem al llit quan som petits i quan som grans. Ens marquen les peces de roba amb el nom tant a la llar d’infants com a la llar d’avis.” I és que el motor de l’acció és que la família ha decidit portar l’avi a la residència. Això vol dir abandonar-lo? Durant la nit abans a l’entrada, l’avi no es voldrà posar al llit i ens regalarà una estona preciosa.

La demència fa que l’avi deliri i entri en un estat de lucidesa que li permet capbussar-se al conte del Polzet. L’abandonament d’uns pares als seus fills. L’abandonament d’uns fills al seu pare. El relat oníric es barreja amb el relat real, un alleugereix, l’altre fa posar la pell de gallina. Es complementen. Els nens de seguida connecten amb el conte, potser per la gràcia del vell en explicar-lo, potser pel joc actoral al canviar-se els personatges, segurament perquè està protagonitzat per infants. Els adults, en canvi, connecten amb el relat real: què passa quan els teus pares ja no es poden cuidar per ells mateixos? Qui ha d’assumir aquesta responsabilitat? Tenim abandonada la nostra gent gran?

Durant una hora espiem què passa a l’habitació com si la veiéssim a través d’un forat. L’escenografia té un aspecte antic, que sembla que puguis olorar casa dels avis. L’espai els permet un joc escènic intel·ligent, que juga amb la fragilitat. Tot plegat, amb la il·luminació, vestuari i música cuidades, l’univers sensible dels Zum-Zum ens arriba despullat però ple de càrrega simbòlica.

Arran de la pandèmia, la gent gran ha patit molt i les residències i la salut han viscut al punt de mira. Ara, descobrir aquest Polzet (creat abans de la pandèmia) és més revelador que mai. A la Mostra d’enguany hi hem trobat unes quantes adaptacions de clàssics i contes, sens dubte l’espectacle de Zum-Zum Teatre es troba entre les millors, al costat de Bodas de sangre i Lázaro. No perdem la memòria i cuidem la gent gran, que la conserva, aquest és veritable secret per descobrir els clàssics des de l’honestedat.