Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I
Teatre Lliure de Gràcia, 11 de gener de 2020
Fa uns anys la Calòrica s’estrenava amb una peça que aquest gener del 2020 han volgut recuperar per celebrar el seu desè aniversari. Al teatre Lliure de Gràcia, la companyia reviu el seu primer muntatge aixecant unes grans expectatives entre el públic més fidel.
No vaig tenir la sort de veure la seva primera representació el 2011 però si que assistia a la funció d’anit coneixent la Calòrica i havent-los vist en acció prèviament. Com ells mateixos comenten, però, aquesta nova representació de la Feísima Enfermedad explora una Isabel I una mica més dura i cruel, mimetitzant molt bé amb el context polític i social actual al nostre país.
El text de Joan Yago s’ha volgut adaptar al moment actual però mantenint-se fidel a aquella obra que fa 10 anys els va sortir tan bé. Ens tanquen en una habitació amb una Isabel I que sap que s’acosta a la seva mort i esta intentant amb totes les seves forces deixar el seu regne ben lligat i en bones mans. Assistim al seu retrobament amb la seva filla Juana i el marit d’aquesta, Felipe, i davant la mirada atònita de la resta de personatges de la casa reial, es disputa el futur de la corona.
Aquesta nova versió s’instal·la al Lliure de Gràcia i conté una escenografia espectacular. Tot ambientat a l’habitació de la reina, concretament sobre el seu quilomètric llit que entra i surt d’escena segons necessiten. El paper protagonista, encarnat per Aitor Galisteo-Rocher, és el pilar principal de la funció, que s’acompanya d’interpretacions igualment brillants per part de la resta de la companyia. Cada intèrpret s’adapta de forma brillant a cada paper, i es creen uns rols i uns jocs molt divertits i agradables.
La suma del text, de l’ambient, del context actual i de totes les integrants de la companyia, fan que aquesta tornada de la Feísima enfermedad sigui una parada obligatòria per aquells qui la van veure en el seu moment, i pels curiosos que tinguin ganes d’entrar en contacte amb La Calòrica i sobretot, sobretot, de riure molt.
Maria Pujol@Mariettapuco
