Lizzie, el musical
Mostra d’Igualada · Teatre Municipal Ateneu, dissabte 5 d’abril
Durant la Mostra d’Igualada 2025, vam poder veure Lizzie, un musical basat en un cicle de cançons del 1990 amb una història que t’atrapa des del principi. Sota la direcció artística d’Alba Collado i la direcció musical de Judit Morcillo, aquesta primera producció de Les Biaix ens situa en l’estiu de 1892 a Massachusetts, on un crim brutal va sacsejar a la societat: l’assassinat del pare i la madrastra de Lizzie Borden. La llegenda d’aquest cas, marcada per una fosca rima infantil, continua viva en l’imaginari col·lectiu americà, i la traducció i adaptació al català d’Alba Grau i Gemma Maus acosta aquesta història al públic local.
Al Teatre Gaudí, on van estar programades el novembre passat, disposaven d’un format a quatre bandes que generava una atmosfera més íntima i teatral. Una de les característiques més curioses d’aquest canvi de posada en escena en la Mostra ha estat la transformació de l’espai escènic, on el format a la italiana ha reforçat notablement el seu vessant de concert rock, sobretot durant el segon acte. Aquesta elecció, lluny de ser un desmèrit, ha potenciat l’energia crua i directa de la proposta, cosa que permet que la força de la música i les interpretacions vocals s’alcessin amb una potència diferent, gairebé com presenciant un concert.
No obstant això, el que considero més potent de Lizzie és el talent de les seves actrius. És espectacular com cadascuna d’elles no sols domina vocalment les seves exigents partitures, sinó que a més donen vida als seus personatges amb una comprensió profunda i una sinceritat i compromís absolut. Es palpa l’exhaustiu treball de taula i la connexió tan visceral que han establert amb els seus personatges, transmetent cada matís de ràbia, frustració i complicitat.
En l’escena actual del teatre musical, s’observa una tendència creixent a explorar la complexitat de la ràbia femenina, allunyant-se de representacions simplistes o carregades d’estereotips histèrics, com podíem trobar-ho antigament. Aquesta recerca d’autenticitat i profunditat ressona amb força en la proposta de Lizzie, un musical que es converteix en necessari, brutal i honest. Aconsegueix desmarcar-se valentament del gran format habitual en la producció musical a Espanya, fugint de qualsevol artifici innecessari. L’obra centra la seva força en la cruesa de la història i la potència de la música per vehicular aquesta ira femenina, connectant amb una sensibilitat contemporània que donarà molt més a parlar.
Com apuntava Lyn Gardner al diari The Guardian sobre una producció al Regne Unit, “Lizzie és un espectacle que t’agafa pel coll i no et deixa anar”. Aquesta producció catalana comparteix aquesta urgència i aquesta honestedat despullada, oferint una experiència teatral catàrtica i memorable que va molt més enllà de l’entreteniment convencional.
Lara Alemany