• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Les mares
  • /
  • Les dones de tota una generació
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Les mares

per Aina Zarapico
Les Mares 640x480
1.1
PER: Aina Zarapico
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Les dones de tota una generació

Publicat el: 12 de març de 2025

CRÍTiCA: Les mares

Les Mares Aina Zarapico

Fotografia: Aina Zarapico

Les mares

Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, 8 de març de 2025

“I a tu, quin superpoder t’agradaria tenir?”. Van passant els anys, i és la pregunta més repetida entre la mainada.

La meva generació, la del 99, els nostres referents han estat la Tina Superbruixa, La Màgica Doremi, Espies de Veritat, Winx Club o bé Sabrina La Bruja Adolescente, entre moltes altres.

Totes hem somiat en pujar dalt d’una escombra màgica, en tenir accessoris que ens fessin ser les més xules de la classe o, fins i tot, en poder volar. Mai ningú de petita ha arribat a pensar que d’alguna manera o altra, tots aquests poders, les nostres mares, ja els tenien.

Les mares és un espectacle que fa homenatge i dona valor a una generació de dones que no tenia somnis ni aspiracions a la vida. Una generació on arrossegava les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola, i on creaven la seva vida al voltant de “és el que tocava fer, totes fèiem el mateix”. Així ho expliquen algunes testimonis que han tingut el valor de pujar a l’escenari a explicar-ho.

Fel Faixedas i Carles Xuriguera exposen la realitat de les seves mares, la història de dues dones que representen tota una generació. Unes vides on la purpurina i els poders màgics no predominen, però on el coratge i la valentia creixen al capdavant.

Els dos còmics han pujat a l’escenari amb la intenció d’explicar la història de dues dones de la postguerra, les seves mares, aconseguint connectar plenament amb les dones de la seva mateixa generació. Un sentiment molt bonic de viure quan estàs envoltada de dones que han passat pel mateix.

Aquesta obra de teatre ha sigut capaç, indirectament, de sumar-se a la reivindicació feminista, recordant-nos a les dones més joves com es vivia en aquella època. “Quien no conoce su historia está condenado a repetirla”, com bé deia el poeta i escriptor Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana y Borrás.

Aina Zarapico @entreciutats

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Les mares

No hi ha crítiques relacionades

novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat