Cronología de las bestias
Teatre Municipal de Girona, 7 de desembre de 2018

Onze anys després de la seva misteriosa desaparició, Beltrán, fill de Olvido, torna a comparèixer en circumstàncies poc clares. Els familiars intenten ajudar-lo a tornar a ser part de la família i de la comunitat i també, almenys aparentment, es prometen investigar sobre el llarg període que ha transcorregut fora de casa. El castell de mentides que els personatges s’han construït al llarg dels anys, però, està a punt de caure…

Cronología de las Bestias és una història que va de mentides, aquelles en què invertim tantes energies que al final acabem creient-hi amb totes les nostres forces. Fins a quin punt estem disposats a seguir el joc, si també hi estan involucrades les persones que estimem i la nostra reputació? Aquesta és la trama central de l’obra de Lautaro Perotti, presentada al Teatre Municipal de Girona l’últim cap de setmana de Temporada Alta. El director i actor argentí treballa amb un repartiment amb experiència en el món del cinema: Carmen Machi, qui recita el paper de Olvido; Pilar Castro, germana pertorbada; Patrick Criado, el jove Beltrán; Santi Marín, el net del caràcter autoritari i Álvaro Lavín, el mossèn.

La intriga és molt captivadora i la seva realització ho és encara més: Perotti se serveix d’un joc brillant de salts enrere i endavant que al principi deixen l’espectador confós però que, cap al final, desvelen les terribles veritats amagades al llarg de l’obra.

L’escenari reprodueix l’interior d’una casa; hi ha una estructura de pals que crea profunditat de manera que sembla haver-hi tres locals diferents. Aquesta solució, de tant en tant, resulta confosa, tot i que permet als actors d’actuar en plans diversos. L’ús dels llums és funcional als canvis d’escena i d’atmosfera; completen l’escenografia uns arbres al voltant de la casa, donant així la idea d’una masia aïllada.

Hi ha bona sintonia entre els actors. La interpretació de Pilar Castro és extremadament ben calibrada i afegeix pinzellades d’humor que semblen quasi involuntàries. Carmen Machi ofereix al públic una interpretació magistral de caire dramàtic. La vena tràgica i violenta potser es fa lleugerament massa exasperada, resultant pesada a moments; tot i així l’espectacle marxa bé. El creador defineix Cronología de las bestias una “comèdia negra”, nogensmenys es tracta d’un veritable thriller amb matisos d’humor i d’absurd.

En definitiva una proposta interessant, amb molt bon ritme i una arquitectura narrativa que deixa l’espectador enredat… a l’igual d’en Beltrán amb les mànigues del seu nou jersei vermell.

Lucia Gusmaroli
@lucia_sin_tilde