L’amansi(pa)ment de les fúries
Parc de l’Estació del Nord, 1 de juliol de 2019
Arriba el Juliol i amb això arrenca de nou Parking Shakespeare, teatre de carrer, a l’aire lliure i gratuït que enguany celebra el desè aniversari. De nou s’han fet seva l’espiral del Parc de l’Estació del Nord, transformant un espai públic en un escenari on passen coses màgiques.
Els dies senars es representa l’Amansi(pa)ment de les fúries, extret del clàssic de Shakespeare L’amansiment de la fura i dirigit i adaptat per Carla Rovira.
Ens trobem davant d’un Shakespeare deconstruït, primerament, perquè el mateix Shakespeare s’ha afegit a l’obra com a personatge. Sembla només un petit detall, però és el gran puntazo de l’obra. Participa amb un paper de “déu” ja que es tracta del creador del text i per tant, el que mou els fils dels personatges, que són les seves marionetes. El més interessant d’aquesta adaptació és que, tot i que l’argument es manté força intacte – sobretot al principi –, veiem com els personatges desperten i decideixen canviar detalls de l’obra. Al principi seran subtils, però poc a poc, l’espiral es va eixamplant fins a trencar per complet el fil original. Els personatges femenins prenen rellevància, i s’empoderen, guanyen consciència sobre la seva opressió fins arribar a un clímax… que no us explicarem perquè seria massa spoiler.
A tot això cal aplaudir la gran feina per part del repartiment, que ha estat meravellós i ha aconseguit fer-nos petar de riure durant tot l’espectacle. Molta energia i molt ben canalitzada, ja que no és fàcil actuar en un espai públic amb soroll i interaccions de l’exterior, sense tècnic de llums ni de so, i en un espai circular.
Una altra cosa interessant del Parking Shakespeare és el trencament per complet de les barreres entre espectador i repartiment, ja que no hi ha ni tan sols backstage, o camerino. Poder observar com es canvien de roba o com es col·loquen per sortir en escena em sembla una experiència molt especial.
En resum es tracta d’una obra clàssica però alhora actualitzada, que ens fa qüestionar el masclisme present en Shakespeare, un autor que a vegades es considera massa intocable, però que Carla Rovira ha demostrat que es pot manipular i deconstruïr sense perdre’n l’essència.
Anna Molinet
@Annafase_
