L’amargor del caramel
Teatre El Canal, 8/12/2024.
Acompanyades per un equip implacable de ballarins i actors que mouen els seus cossos efervescents impregnats pel consum, Les Impuxibles porten la seva darrera peça de creació, “Caramel”, que posa punt final al festival Temporada Alta 2024.
L’ambientació em trasllada als pubs anglesos, amb vidres quasi opacs, pel fum, i una llum càlida que juga per guiar la nostra mirada per tot l’escenari. L’estètica sòbria és contrastada de manera elegant amb elements vermell grana, que marquen una separació entre dos espais.
Des d’un començament sabem que ens mostraran un món addicte, ens parlaran, des d’una mirada de gènere, de les drogues acceptades, com l’alcohol, i l’estigma que es té sobre aquest món. El món del plaer, de l’alleugeriment, del retrobament amb la pau d’un mateix, però que acaba consumint un cos sa. Però, quin cos és sa si la ment no es troba en equilibri? Es posen a sobre la taula els consum problemàtic, el que sorgeix d’un tractament i com acaba sent compulsiu.
A través del seu llenguatge multidisciplinari, la paraula és l’eina per polir el discurs que fa dos anys que treballen tots els participants de l’espectacle. Durant una hora i mitja, van presentant petites càpsules que tracten les múltiples mirades de com es viu el consum.
Feia dos anys que somiàvem de com podria ser el nou material que ens portarien Les Impuxibles. Amb unes expectatives molt altes vam entrar al teatre on ens vam trobar una mirada contundent sobre el desig, la soledat, el plaer i la por que ens porten les drogues.
Durant la peça hi va haver moments d’una literalitat que generava un distanciament, però que tornaven a posar-nos a lloc amb moments molt delicats i elegants, fins i tot diria que fràgils, que abraçaven tot el conjunt de l’obra. Les paraules tosques (“Deja de darle la culpa a las drogas a tus ganas de morirte”) s’enredaven amb les imatges dels cossos lliures de tota preocupació, durant uns instants.
Vaig sortir del Canal, amb el ressò de moltes preguntes dintre meu. Quina addició tinc jo? Quina no he aconseguit superar i encara segueix allà? Quina no en tinc ni idea que viu dintre meu?
Neus Miranda Mercadal (@neusmiranda_)