La jove companyia de teatre Cia Ensemble va començar fort a Microteatre Barcelona, després a Madrid i també a València, amb un text de Bárbara Becker, El Número, i posteriorment, El primero. Dirigits per Dani Amor, Míriam Bartés, Pol Fortment, Hèctor Vidondo i Albert Trejo s’alternaven els dos papers amb els que compta cada peça per a poder arribar a totes les funcions. Ara aterren cada dimecres a la sala Barts, amb La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla, també de Bécker i dirigits per Amor, aquest cop amb els quatre a escena.

Els actors juguen contínuament amb la inclusió del públic dins l’espectacle. Un públic acostumat a seure i mirar, sense ser interpel·lat, ara es troba absolutament integrat, fins i tot, gràcies a la seva participació apareix un nou personatge a l’obra. L’espai de la sala petita de la Barts està disposat de manera estranya a priori, però completament integrada i ben utilitzada per a aquesta proposta, que en un teatre a la italiana no funcionaria en absolut.

 Els quatre actors, amb gran naturalitat i destresa, s’adrecen directament a individus del pati de butaques i aconsegueixen que l’espectacle camini gràcies a aquesta interacció. Les interpretacions són fresques, còmiques i molt properes. Generen empatia per tots i cadascun dels personatges que ens presenten i ens deixen amb ganes de saber què els passarà més endavant, un cop s’acaba l’espectacle.

A aquesta harmoniosa combinació d’actors, espai i públic, se li suma el text que ens parla d’una manera molt íntima i específica sobre el fenomen de la Sort. La Fortuna és aquell element màgic que des de temps immemorials ha estat venerada com una divinitat, que afavoreix a uns i desafavoreix a uns altres amb criteris qüestionables, si no inexistents, de manera indiscriminada.

Bécker ens convida a la reflexió al voltant d’aquest factor inesperat: es tracta simplement de ser en el lloc adequat en el moment adequat per a que la sort et somrigui? O també hi cal un altre factor involucrat? Un factor més humà i personal lligat al poder de la nostra decisió?