NadiaTeatre del CCCB, 4 de novembre de 2019

Nadia és el nom de la protagonista d’una proposta artística de teatre de no-ficció. Ella, en persona, fa el paper d’explicar la seva vida a partir dels fets ocorreguts. Aquest tipus de proposta, pròpia del teatre documental, forma part de la trilogia Dona / Història / Identitat de la companyia La Conquesta del Pol Sud, totes basades en l’experiència individual de tres dones.

Què sents com a públic quan et trobes davant d’una proposta
així? El punt clau de Nadia és que ella mateixa es troba a l’escenari, una dona
que va néixer a l’Afganistan, que va ser bombardejada i va sobreviure durant 10
anys disfressant-se de noi, fins que va arribar a Catalunya. La Nadia impacta
per la seva senzillesa, el seu català perfecte i la seva timidesa barrejada amb
complicitat.

La història de la Nadia es desvela al principi, i durant el transcurs de l’obra es reprèn amb més detall. Les imatges que es projecten a una pantalla corba permeten traslladar-se amb facilitat al lloc dels fets. Tots els recursos que es van servir doten l’obra de dinamisme i ritme, que no es perd en cap moment, malgrat ser pausada i sense cap efecte especial. Els membres de La Conquesta del Pol Sud, en escena, fan de periodistes i reforcen el discurs de Nadia, malgrat que en algun moment van projectar poc la veu i l’actitud general era poc actoral, potser intencionadament.

En global, Nadia és un projecte molt bonic i crida l’atenció pel fet de poder tenir una testimonia real. El tipus de proposta, però, té un caràcter bastant pedagògic i enfocat a treballar-la en una post funció o a partir d’un dossier com el que va fer Anna Prieto del Teatre Auditori de Granollers. Com a espectacle inaugural del Festival RBLS va ser un espectacle encertat que va fer remoure una mica el cos de les persones -molt joves!- que van presentar-se aquell dilluns al Teatre del CCCB.

Laura Ulldemolins