O agora que demoraEl Canal, 22 de novembre de 2019

Christiane Jatahy ens transporta 3.000 anys enrere amb
el llibre més famós de l’època grega, la Ilíada. Els textos èpics d’Homer ens
condueixen a través de vides provinents del pròxim Orient i altres punts del
planeta encara en guerra en el segle XXI.

O agora que demora ens mena a Jenin (Palestina), a camps de refugiats de Líbia i Grècia, a Johannesburg i a la comunitat indígena de l’Amazones i a Rio de Janeiro. Vivències que ens portaran per cadascuna de les experiències de vida, sovint dures, per les quals s’han trobat els diferents personatges que van apareixent en aquesta obra d’art.

La directora brasilera ens fa navegar a través de música, sons i imatges que travessen la càmera i personifica els personatges dins i fora de la càmera. Una obra de teatre que combina el cinema de manera delicada i acurada. L’espectador es veurà submergit en vides que s’entrellacen, en moments quotidians i els viurà en la seva pell. Una peça de teatre diferent i que sorprèn l’espectador en cada escena.

La directora no revela res que el
públic no conegui de primera mà sobre la temàtica presentada sobre els
refugiats i el panorama polític a Brasil. Tanmateix ho fa entrellaçant un
llibre de l’Antiga Grècia, fet que aporta valor afegit i dóna a les vivències
un caire més melancòlic i alhora proper, on el públic es pot apropar més a allò
que expliquen els actors.

Aquest equilibri perfecte entre
teatre i cinema la fa una obra d’art indiscutible, plena de matisos on hom es
veurà sovint partícip de la història presentada.

Personatges barrejats enmig del públic. Una amalgama de llengües, d’històries, de vides passades i presents en un espectacle ple de reivindicacions de la societat actual en la qual vivim, on l’única diferència és haver nascut en un punt geogràfic diferent.

Judith Paneque