SalvatgeTeatre Tantarantana, 14 de desembre de 2019

La jove dramaturga i directora Silvia Mercè i Sonet retrata de manera molt encertada la generació postolímpica, adults joves que han crescut en una infància Disney sobreedulcorada i que s’han trobat amb una crisis els últims anys de l’adolescència. Així doncs, a través de Salvatge el públic més gran pot entendre la frustació i confusió d’una generació que s’ha educat en el color rosa i s’ha estampat de ple contra la precarietat, el patriarcat i el capitalisme. I les que formem part d’aquesta generació no ens podem sentir més identificades, no només per les històries sinó també pel llenguatge, les referències que apareixen o la música que sona.

Amb l’excusa de l’aniversari d’una, un grup d’amics de tota la vida es reuneixen per celebrar-ho. Aquí comença tot: riuen, debaten, ballen, discuteixen, beuen, reflexionen. Els temes que surten son molt variats, com les relacions tòxiques, la homosexualitat o bisexualitat, el masclisme… Tot i així, alguns temes tan sols es mencionen i seria molt interessant que es desenvolupéssin més dins de la història.

Els canvis entre escenes, canvis temporals i altres moments de transició es representen amb un focus blau i compten amb escenes molt ben treballades a nivell de moviment, més viscerals i abstractes, que combinen molt bé amb la resta de l’obra, que és de text i més tradicional.

Una obra molt actual que emociona a les que formem part de la generació i que ajuda a les altres generacions a entendre’ns millor.

Anna Molinet@Annafase