Fotografia: Erola Albesa Solsona 

Adéu, Jane!

Centre Cívic Urgell, 15 de març de 2024

Un punt de partida senzill: una ressonància magnètica. En la seva hora de durada podrem conèixer la Mariona, una noia que es pregunta per què. Per què li ha passat a ella. Acompanyada de dues veus dins del seu cap, la Mar i l’Ona, ens portarà en un viatge per les seves vivències al voltant d’un pit. Un pit malalt. Amb només de tres cubs de fusta i uns pocs objectes de referència (bates de metge, ulleres, motxilles i, entre altres, globus), les interpretacions de Clara Moraleda, Joana Rosselló i Laura Dorca, brillen per si mateixes.

Partint de l’autoficció, Moraleda escriu, amb la col·laboració de Juanjo Marín, una obra que connecta amb el públic i sembra una llavor d’autoreflexió. Qui no s’ha mirat alguna vegada al mirall i no li ha agradat el que hi ha vist? La Mariona, amb només disset anys, ens transmet les seves inquietuds i inseguretats a l’hora de perdre un pit. Ens plantejarà dubtes i preguntes sobre com reacciona la gent del nostre entorn davant la diferència. Per què ens fa por? Les intervencions de figures tan diferents com dos metges, una psicòloga, la mare, una “amiga” o un nòvio, ens obliguen a prendre partit i, des de l’observació, jutjar la seva manera d’encarar-se i acompanyar (o no) la realitat de la Mariona.

La deslocalització d’un espai provinent de la imaginació de la noia permet la mutabilitat i transició de les escenes, complementades amb una il·luminació que guia el públic per les diferents cares de la situació i un vestuari molt ben trobat. Un espai sonor de Cesc Martínez ens va connectant amb la realitat de la ressonància magnètica, alhora que ens permet anar navegant pels pensaments de la Mariona. 

En definitiva, Adéu, Jane! és una peça que aconsegueix equilibrar els moments de comèdia amb les parts més serioses, transformant-se així en un mirall on tothom s’hi pot veure reflectida d’alguna manera. Un homenatge als nostres cossos, tan imperfectes com reals. Un acte d’empoderament dels nostres pits, tan diferents com únics.

Erola Albesa Solsona (@erolaalbesa)