Negrata de merda
Tantarantana, 7 de juny de 2019
Fa unes setmanes l’escriptor Marc Pastor va fer un twit per denunciar, per visibilitzar i, suposo, per desfogar-se: “Mecagon els malparits de deu anys que porten cacauets a l’escola per llançar-los al nen negre i dir-li que és un mono. Em cago en ells i en els seus putos pares. I que es vagin calçant.” La resposta va ser instantània, viral. Així mateix podria començar Negrata de merda. Una gran obra escrita per Denise Duncan, dramaturga negra i catalana, protagonitzada per cinc personatges blancs, que reflecteix i reflexiona sobre el racisme quotidià.
En l’obra una nena de cinc anys insulta un company de classe dient-li “negrata de merda”. El nen l’hi ho explica als pares. La mare vol tallar el problema d’arrel, parlar amb els progenitors de la nena i exigir-los una disculpa. El pare no vol fer-ne tampoc un gra massa. Al cap i a la fi, la canalla, als cinc anys, no és conscient del que fa, oi?
En aquest conflicte, si hi faltava tensió, hi entren els mitjans de comunicació. Una periodista se n’assabenta i decideix fer-ne un reportatge. Entrevistar als pares, publicar-ne detalls. L’escàndol és un pou de titulars pesca-clics. Per sobre dels infants i la discreció preval la notícia.
El text de Duncan és molt bo, àgil i divertit. Les moltes referències actuals fan que guanyi realisme, però corre el risc de caducar amb el temps, sepultat per notícies més recents. El mèrit més gran de l’obra és fer riure als espectadors davant el seu propi mirall, i buscar la reflexió no només des del drama, també des de l’humor.
L’escenografia és, aparentment, neutra: un escenari quadrat amb tres capses grans, tot folrat de pelatge blanc nuclear. El públic està situat al perímetre del quadrilàter, i els diàlegs, com cops punyents, defensius i reversos, semblen un combat de boxa.
Les parelles d’actors Dani Arrebola-Anna Ferran, Mar Pawlowsky-Salvador Miralles i l’actriu-periodista Catalina Calvo ho broden, i fan volar els noranta minuts de l’obra.
Dos absents en la trama són el paper de l’escola —tot i que, en un cas així, és probable que la institució se’n rentés les mans— i el racisme encobert i quotidià de les persones catalanoparlants que s’adrecen en castellà a les persones racialitzades per una deferència mal entesa, excloent i segregadora. Però, realment, seria injust afirmar que l’obra és incompleta o imparcial. Negrata de merda tracta el racisme des de tots els costats possibles, des de la punta fins la base de l’iceberg.
El públic que n’hem sortit encantats —l’aclaparadora majoria— estem de sort. Denise Duncan serà aquesta temporada vinent l’autora resident de la Sala Beckett i assumeix l’encàrrec d’escriure i estrenar-hi una obra. Aviat en tindrem més!
David Jou
@DavidDovlatov
