Fantàstic Funeral Festiu
Teatre Tantarantana, 11 de novembre de 2022
“Al final, es mor”. Aquesta és probablement una de les frases més utilitzades en la història dels espòilers, ja siguin d’aquells deixats anar sense voler, per pura matusseria, o dels emesos amb mala fe. Ara bé, si parlem de Fantàstic Funeral Festiu, el darrer espectacle de la companyia Produït per HIIIT, que es pot veure fins al 4 de desembre als baixos del Teatre Tantarantana, entendreu que dir que “Al final, es mor” no acaba de ser un espòiler, sinó, pràcticament, una obvietat.
O potser no? De fet, es mor al principi: comencem l’obra assistint a un funeral, en el qual dues germanes (Laura Daza i Clara de Ramon) ploren, desolades (mentre, paradoxalment, resulten divertidíssimes), la mort d’un ésser estimat. O potser no s’ha mort? Potser no s’hi mor ningú, a Fantàstic Funeral Festiu. Aquest és el punt de partida de la peça: què passaria en un món on la gent deixa de morir. I, més particularment: com afectaria un fet excepcional com aquest a una funerària, on treballen una mare (Rosa Vila) i dues filles (Daza i de Ramon). Una utopia distòpica encertadament pensada i plantejada pel dramaturg i director Roger Torns, que podria encaixar perfectament com a pretext d’un capítol de la sèrie Black Mirror.
Ara bé, si els capítols de Black Mirror —no ens enganyem— tendeixen a deixar mal cos, l’obra de HIIIT busca tot el contrari: se’ns planteja com una comèdia. Això sí, una comèdia amarga, estripada, negra. Les tres actrius dominen a la perfecció el registre, i aconsegueixen fer passar el públic de la riallada (funcionen especialment els gags més absurds o passats de voltes) a la sensació de wtf? o, fins i tot, en algun moment, a la llagrimeta (les converses mare-filles, on la intel·ligència actoral de totes tres intèrprets brilla, estan carregades de capes i d’emocionalitat).
Tot això funciona perquè el text no té por de passar-se tres pobles, però, al mateix temps, està construït a consciència. Humor, sí; reflexions filosòfiques lapidàries, també. Per què triar quan pots tenir-ho tot? És cert que, amb un punt de partida tan potent i agosarat, es corre el risc de donar voltes sobre l’anècdota, i que alguns punts de gir no arribin a estar a l’altura del desencadenant. Però aquest escull dramatúrgic el supleix una posada en escena solvent, on brillen, sobretot, les actrius (de Ramon, austera i precisa; Daza, generosa i oberta en canal; Vila, sòbria i propera a l’humor anglès), l’espai escènic d’Albert Ventura, i la composició musical i espai sonor de Guillem Rodríguez (amb una versió que volem ja a Spotify de l’”Astronomia” de Tony Igy, més coneguda recentment pel mem de la coffin dance, fet gens casual tenint en compte el tema de l’obra).
Amb Fantàstic Funeral Festiu, la companyia Produït per HIIIT tanca la seva residència de tres anys al Tantarantana, dins el programa de suport a la creació El Cicló. És significatiu que hagin triat fer-ho amb un funeral, el ritual de comiat per excel·lència al món occidental. No us diré si, al final, es mor algú en aquest funeral, però ja us aviso que acabarem de peu i ballant. I és que les de HIIIT, com han demostrat al llarg dels seus ja quatre anys de vida com a companyia (Hàbitat (doble penetració), Estrip-Tesi, La meva violència, etc.), saben passar de la intensitat reflexiva a l’expansió en un tancar i obrir d’ulls. Aquestes són les amigues (i les companyies de teatre) que volem: les que plantegen els millors debats i munten les millors festes.
El proper dissabte 19 de novembre hi haurà un col·loqui postfunció amb la companyia i jo mateix 🙂
Nil Martín
@nilmartinlopez
[Foto capçalera: © Roser Blanch]