La mare

La Villarroel, 8 de març de 2017

La mare de Florian Zeller, amb traducció d’Ernest Riera i direcció d’Andrés Lima, va més enllà d’una mare que se sent buida i abandonada perquè els seus fills han marxat de casa. Aquesta obra explica un deliri constant, la ment i el fil de pensament d’una dona que, segons ella, ho ha perdut tot.

Emma Vilarasau interpreta aquest paper amb una realitat que fa por i neguiteja, acompanyada d’una llum, escenografia i so que l’ajuden a arribar al punt de bogeria alarmant. La resta del repartiment: Pep Pla, Oscar Castellví i Ester Cort també tenen els seus moments tot i que no tenen la oportunitat de brillar i destacar tant com l’Emma, que té el paper més exigent.

Definitivament l’obra no intenta explicar tant una història sinó la psicologia del personatge principal i per fer-ho demana al públic una atenció i tensió constant. La mare desemboca a tants extrems que crea certa misticitat al seu voltant i fa que la gent no l’arribi a veure com una mare qualsevol sinó com un personatge allunyat de la realitat.

En conclusió, és una obra ben duta a terme tot i que l’argument en si va tant enllà que arriba a fer-se plantejar si no s’està traslladant l’espectador al drama sense abans haver establert unes bases sòlides, sense abans haver aconseguit que el públic s’hi sentís atrapat.

Cèlia Ventura