• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Los hombres blancos deben morir
  • /
  • Humor negre contra l’home blanc
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Los hombres blancos deben morir

per David Magaña
imagen
David M Img 9348 1000x1005
PER: David Magaña
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Humor negre contra l’home blanc

Publicat el: 20 de juny de 2025

CRÍTiCA: Los hombres blancos deben morir

Dues amigues, l’Ada (Laura Viñals) i la Sara (Andrea Carrión), tenen per costum jugar a un joc una mica macabre. Primer, busquen un culpable d’alguna agressió social que hagi quedat pràcticament impune, i després, teoritzen sobre com l’assassinarien sense ser descobertes. Tot és molt divertit fins que el seu company de pis, en Marc (Pau Giner), és acusat de violació per una amiga en comú.

Aquesta és la premissa de la comèdia. Sí, sí, ho heu llegit bé. Es tracta d’una comèdia farcida d’humor negre que es fica en un merder impressionant per després sortir-ne com si d’un truc d’escapisme es tractés. És certament arriscat abordar un tema tan greu com una violació en clau de comèdia, però precisament aquí rau la seva força: allà on la majoria d’obres no s’atreveixen, el director i dramaturg Ignasi Muñoz s’hi llença de cap i en surt victoriós.

Feminisme per a homes blancs

L’obra és una classe de feminisme i antirracisme, en moltes ocasions literalment. Parla de lliçons bàsiques que volem pensar que estan superades, però que, tristament, gran part de la població necessita anar recordant. En Marc encarna el típic estereotip de tio blanc: algú que no és conscient dels seus privilegis i que posa per davant les seves necessitats a les dels altres. Malgrat això, un dels grans encerts de l’obra és aconseguir que el seu personatge ens sembli inofensiu o fins i tot simpàtic. S’allunya dels estereotips del monstre per apropar que podria ser qualsevol de nosaltres. Això fa que les protagonistes dubtin, que no vulguin creure’s la versió de la seva amiga i que elles mateixes es qüestionin si això no les converteix en males feministes.

Amb molt bones interpretacions i un guió intel·ligent que va desmuntant l’argumentari de la manosfera, el públic surt de la sala pensant que és reconfortant poder riure de l’opressor. I que, potser, aquest és un dels grans poders de la comèdia: permetre que una sala sencera esclati de riure davant allò que normalment genera dolor. I això, malgrat tot, em fa pensar que encara hi ha esperança.

David Magaña

@its.david.magana

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Los hombres blancos deben morir

No hi ha crítiques relacionades

novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat