Los Bancos Regalan Sandwicheras y Chorizos
Teatre Tantarantana, 20 d’octubre 2017

Tinc poques paraules per a parlar d’aquest espectacle. Ell mateix parla per si sol. Simplement cal anar a veure’l. Els joves perquè ens veiem reflexats a l’escenàri, i els no tan joves, perquè estan explicant la vostra història. Novells actors, acabats de sortir de l’Institut del Tetare, d’uns vint anys, expliquen la història de la generació dels nostres pares i avis, però des de la nostra perspectiva, ja que és una història que va passar fa menys de 50 anys i de la que en sabem ben poc. No és una classe d’història, ni propaganda alliçonadora, sinó un seguit d’exercicis i textos teatrals cosits per Silvia Ferrando, a través dels que ens expliquen la seva visió del Franquisme, que per extensió és la visió que en tenim gran part de la joventut actual.

Després de la funció el dia 20 es va fer el col·loqui amb la companyia, que es va haver d’acabar per què la sala havia de tancar, però hagués durat hores i hores si ens haguéssin deixat. Els joves que ens vam quedar no ens vam atrevir a obrir la boca, per part nostra, ja s’havia parlat dalt l’escenari. Els no tan joves van explicar-nos algunes de les seves perspectives, però sobretot van agraïr la valentia i l’interès per aquesta temàtica, ja que “hi ha molta gent ignorant i feliç de ser-ho” i per això s’ha arribat a la situació actual.

MEMÒRIA HISTÒRICA.

Sílvia Mercè i Sonet
@pinyasonet