• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • HÀLIA o Rumba boja d’un peixater
  • /
  • Hàlia o rumba boja d’un peixater o xurelelelele i a somniar!
CRÍTIQUES #NOVAVEU

HÀLIA o Rumba boja d’un peixater

per Maria Mingorance López
Whatsapp Image 2025 05 11 At 14.22.09
479724335 2042620732901316 5979328576629323904 N
PER: Maria Mingorance López
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Hàlia o rumba boja d’un peixater o xurelelelele i a somniar!

Publicat el: 12 de maig de 2025

CRÍTiCA: HÀLIA o Rumba boja d’un peixater

Com cada dia, t’aixeques i vas a treballar, perquè toca. Obres la peixateria que has heretat, perquè toca; atens, amablement, les clientes, no gens fàcils, perquè toca. I així amb tot. I si el que toca et toca la moral? I si estàs fins al mero del que toca? I si la teua salut comença a estar tocada pel que toca? Doncs, et toques una rumba i ja està. Xurelelelele i ja està, que això potser no és una paraula ni és pas convencional, però tothom ho sap cantar i ve de gust fer-ho.

Hàlia o rumba boja d’un peixater, la nova proposta de la companyia Dikanka escrita per Jose Sanz, és una obra amb identitat pròpia que convida a entomar l’amargor i el tedi de la vida, amb humor, sensibilitat i una actitud un tant canalla. Compromisos d’adults, iaies exercitades en l’art de discutir, llamàntols que són família i tonyines que són nereides pareixen conxorxar-se per sacsejar a Roc, un pobre peixater que navega entre un mar de dubtes existencials. La màgia (o la bogeria, segons es mire), llavors, surt al rescat del protagonista i el convida anar a contracorrent; apareix Hàlia!

No direm si tot plegat arriba a bon port (és difícil saber-ho), el que és indiscutible és que l’odissea val la pena. Les interpretacions d’Irene Aguilar, Jose Sanz, Paula Lúa i Foska Tasso aporten veritat a un guió aparentment surrealista —sembla indiscutible apuntar, aquí, el paper fonamental de la direcció d’Ana Barjau en aconseguir-ho—; el menú, tot i el plàncton com a ingredient principal, te l’empasses i el gaudeixes i, al final, et deixa un gust dolç i surts temptat de cantar-li al desordre i permetre’t, perquè no, ser una mica més nen i somniar una estona més. I és que està aterrat està sobrevalorat!

Per això, aneu a veure Hàlia o rumba boja d’un peixater, sortireu una mica més feliços i acompanyats, val la pena riure’s de les dèries col·lectives i que en surtiguen reforçades la creativitat i la reflexió! De moment, teniu una única oportunitat per fer-ho, el 17 de maig a l’Avenç, però esperem que aquesta història viatge lluny i la puguem seguir gaudint durant molt més temps.

 

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / HÀLIA o Rumba boja d’un peixater

No hi ha crítiques relacionades

novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat