Fotografia: Erola Albesa Solsona

Sfumato (assajant per la caiguda dels contorns)

Estació Vella (Mostra Igualada), 13 d’abril de 2024

Una setmana després de veure Sfumato, encara hi penso quan veig coloms. Em retornen les imatges dins del cap. Coloms que ballen. Peixos que van amb bicicleta. Plantes que fugen. Un gran inventari de personatges mimetitzats en el que és un intent d’oasi de verd dintre d’Igualada. La companyia Llum de Fideu ens proposa un seguit d’escenes que fluctuen entre la poesia i el surrealisme (o potser totes dues coses?) i que ens generen una connexió especial amb els seus personatges. 

Persones que són coloms. Coloms que són persones. Persones que cuiden a coloms. Coloms que cuiden a persones. On són els límits? Què ens separa del comportament dels coloms, els peixos o les plantes? Som més o menys “humans” que aquests éssers (i molts altres)? Sfumato (assajant per la caiguda dels contorns) ens convida a mirar una mica més enllà i observar un entorn urbà amb altres ulls. Les imatges que s’hi formen són tant extravagants i boniques com potents i reflexives. 

És una obra plantejada per a tots els públics que ofereix capes de lectura i interpretació que es poden adaptar a la visió de persones de totes les edats: les simples imatges que s’hi formen tenen força en si mateixes, però, si s’hi rasca una mica, també s’hi troben preguntes sobre món que ens envolta i sobre com ens hi relacionem.

Erola Albesa Solsona