Distància
Sala Beckett, 11 de maig de 2018

Aquests dies la Sala beckett reflexiona sobre educació. Ho fa amb Distància, una proposta de poques respostes i pràcticament una fàbrica de preguntes per a l’espectador. Quin és el límit de la infància? Som responsables de les idees que sembrem? Un professor que educa és paternalista? Joves desmuntant la seva realitat i un adult suposadament segur de la seva es trobaran a les aules per seguir canviant i creixent, cadascú en el seu moment i direcció.

Roger Torns utilitzarà el seu propi text en un espai esquemàtic i simbòlic: Un despatx on es desenvoluparà pràcticament tota l’acció, un mur i foscor. Inicialment tot sembla clar des del despatx, però què passa quan les idees es topen amb el dia a dia i la realitat?

Cal destacar la naturalíssima actuació d’Alba Florejachs, també ens acompanyarà quan surti d’escena la veu de Laura Daza, que sabrà transformar situacions per abastar més que merament el moment al despatx. Finalment també necessari el paper de José Pérez-Ocaña, veu de l’estatus quo, l’experiència i el germà alhora, on normalment hi trobem un arquetip aquí hi trobem una persona.

L’obra no es queda en la premissa i entra en la complexitat de la persona, la feina vs la vida, el càrrec vs la família, la creença vs els fets, les idees vs la realitat, la llibertat d’expressió vs la responsabilitat d’una posició. En fi, un xoc de trens a múltiples bandes que ens farà sortir amb la necessitat de dir la nostra un cop fora el teatre.

Una visita recomanable per a qualsevol, especialment si tens entre 13 i 20 anys, tens fills d’aquesta edat o ets estudiant de psicologia i encara no has cursat psicologia de l’educació.

Quelot Martín
@quelcom_