El despertar de la primavera
Teatre Victòria, 10 d’abril de 2018

Durant aquest mes al Teatre Victòria podrem tornar a gaudir de El Despertar de la Primavera. Un musical que apunta al jovent i explora les dificultats de madurar i desenvolupar un pensament independent en una societat que ja ha decidit i escrit en pedra tot allò que és correcte i moral.

Una història de joves que es van descobrint a si mateixos i van desgranant i comprenent el sentit de tot allò que els envolta i els han dit que ha de ser. En tenir-ne alguna cosa a dir es troben amb el mur de l’adult que porta la seva veritat per davant, inflexible en la certesa d’haver viscut més i per tant saber. Asfixiats per un entorn que de vegades sembla que ja ha decidit per ells qui han de ser i fins i tot el que seran capaços d’acomplir, no trobaran més solució que rebel·lar-se i potser acabar enterrats o desterrats per no complir amb les expectatives o pel gran crim que és cometre un error. La innocència destruïda de la manera més traumàtica per les restringents cadenes d’una moralitat que es va quedant desfasada i que possiblement son les mateixes que, en el seu moment, també van trencar els adults que ara les imposen.

No voldria deixar de banda la contrapart del tema principal de l’obra, l’adult. Mentre els joves estan “al despertar” hi trobem uns adults estàtics i hermètics, incapaços d’escoltar o dialogar, incapaços de cedir, incapaços d’admetre error i encara menys responsabilitat. La crítica que li podríem trobar al text es potser que al situar-se a l’Alemanya del segle XIX hi ha situacions que ens faran sentir una mica dissociats del que hi succeeix simplement perquè ens semblen inconcebibles avui en dia. Almenys al lloc on vivim.

Tots els intèrprets bateguen junts sobre l’escenari amb una força que arriba i se’ns endú. Despertant idees i sentits un per un o tots alhora i transmetent la passió que estan descobrint. Ho fan a més amb una qualitat musical contundent, resulta inevitable no sortir taral·lejant una o altra peça. També a destacar els instruments, que han decidit situar al fons de l’escenari i a la vista de tothom sense que això interfereixi en cap moment ni pertorbi el desenvolupament de la historia. Una interpretació de persones on l’escenografia és secundaria i es transforma amb poc més que el moviment de quatre cubs i s’acompanya d’una il·luminació que tot i ser senzilla va jugant amb els contrastos. Escenografia que a més evoca al bosc, potser un reflex de la societat on la primavera hi fa sorgir nous brots amb força.

Quelot Martín
@quelcom_