Instruccions per fer-se feixista
Teatre de Salt, 10 de desembre del 2022
Instruccions per fer-se feixista, l’adaptació al teatre del llibre homònim de Michela Murgia. Adaptada per Sergi Pompermayer i amb una única intèrpret: Mercè Aránega. El títol aconsegueix provocar, però l’obra li és encara més fidel: una apologia irònica i crua del feixisme adaptada al nostre moment.
«Si l’obstacle que la contemporaneïtat posa al desenvolupament del feixisme és que ara tothom té manera de fer sentir la seva pròpia veu, potser la solució més feixista és justament deixar-los parlar. Però sempre. I tothom. Al mateix temps. De tot.»
Aconsegueixen plantar davant teu l’horror del feixisme i que no et sembli tan malament, que l’arribis a poder acceptar per inèrcia, connivència o – per alguns – conveniència. Banalitzar el feixisme és, al cap i a la fi, entendre’l com una opció política més: com la democràcia o el comunisme. Una opció que et promet la seguretat davant de les pors que ells mateixos t’han generat: els immigrants, les feminazis, els rojos, etc. Tots aquests col·lectius, moviments i ideologies que atempten contra tot allò que tu, ciutadà exemplar, estimes: la pàtria, la família i aquest fals benestar.
En temps de crisi política l’extrema dreta, en qualsevol de les seves expressions, s’erigeix com una opció capaç de garantir la hipòcrita pau social i, sobretot, posar ordre.
Un dels grans aprenentatges, malgrat no es desenvolupi en extensió, és la necessitat de la consciència col·lectiva, la solidaritat i l’organització des de baix per poder prevenir el perill del feixisme i defensar la democràcia. O, més aviat, construir una nova democràcia real.
«La debilitat dels individus és fonamental per a la força de l’Estat, perquè qui reconeix que és dèbil es lliura a qui és fort. I qui és fort, quan convé, no s’atura davant de res per protegir els seus.»
L’obra és un clar exemple sobre com el feixisme va creixent si el tolerem, si negligim el deure de combatre’l sempre i arreu. També amb els nostres amics, familiars o, fins i tot, nosaltres mateixos. Perquè, al cap i a la fi, tothom pot ser feixista. És ben senzill.
Martí Abril Vicario
@madabriil (IG)