• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Una llum tímida
  • /
  • Encendre el passat
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Una llum tímida

per Laura Ulldemolins i Jornet
Llum
Lelele
PER: Laura Ulldemolins i Jornet
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Encendre el passat

Publicat el: 8 de març de 2021

CRÍTiCA: Una llum tímida

Una llum tímida
Llevant Teatre, 6 de març de 2021

“Hem vist que el món no està preparat perquè nosaltres expliquem aquestes històries”
Àfrica Alonso

Com si d’una tragèdia shakespeariana es tractés, el col·lectiu La Cicatriz s’estrena amb un musical que narra la història d’amor entre dues mestres que es van estimar durant la dictadura franquista i les posteriors conseqüències que van patir. Una història inèdita narrada en forma de musical que posa sobre la taula un dels tipus de violència estructural encara persistents avui en dia: aquella exercida cap a les dones que senten atracció cap a altres dones.

Àfrica Alonso i Júlia Jové es posen a la pell de l’Isabel i la Carmen, dues lesbianes que viuen en primera persona la repressió cap al seu col·lectiu imposada per l’Estat i l’Església durant la dictadura franquista. Arran de la pressió social i la por a possibles conseqüències, la família de la Carmen la obliga a sotmetre’s a un tractament per “curar-se de la homosexualitat” que li deixarà seqüeles irreversibles.

De la proposta de dramatúrgia d’Àfrica Alonso en resulta una obra molt dinàmica, plena de contrastos i girs de guió que aconsegueixen fer reviure al públic la història de l’Isabel i la Carmen de forma impactant. En la tria de les escenes, s’ha optat encertadament per ometre possibles tòpics i mostrar explícitament allò que encara a algú podria incomodar. Amb tot, s’hi afegeix el joc entre l’espanyol, idioma oficial, i el català, un encaix multilingüe que recorre text i cançons.

La història es desenvolupa en una escenografia que ens transporta als anys 60, amb els elements bàsics i necessaris que habiten perfectament en acord amb la il·luminació i el vestuari. La pissarra, com a element identificador de les escoles, funciona també com a càiron que anticipa els blocs de l’obra. Resulta també atractiva la proposta d’haver situat les dues intèrprets de música en directe en un espai central de l’escena, sent espectadores de l’obra i alhora sorores amb les companyes actrius.

Les cançons són l’eix fonamental de l’espectacle, acompanyades del so d’un violoncel i una guitarra acústica, de la mà d’Andrea Puig Doria i Laura Masferrer. Temes com “Si tu hi ets” o “Pez dorado” demostren el domini de la veu, les harmonies i la complicitat de les protagonistes, alhora que la capacitat per emocionar el públic a través de la música.

En definitiva, Una llum tímida, òpera prima d’Àfrica Alonso i Andrea Puig Doria, suposa l’adaptació necessària d’una història basada en fets reals i un primer pas cap a la memòria de les dones assassinades o deportades en motiu de la seva orientació sexual durant el franquisme. El treball creatiu, fet per un col·lectiu integrat per dones joves, feministes i activistes LBT, és de gran bellesa malgrat la duresa. La programació d’un espectacle com aquest concebut des d’una perspectiva de gènere és clau com a generador de noves narratives trencadores als escenaris d’aquest país.

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Una llum tímida

TÍTOL CRÍTiCA: Una llum tímida, però que brilla amb força

PER: Erola Albesa Solsona
Erola A Imagen3 12 23alas12.41 2834x2828
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Escolta’m, Hèrmia

PER: Martina Agustí
Martina A Img 9200 2 3024x3024
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Pell de gallina basada en fets reals

PER: Judit Martinez Gili
Judit Martinez 13 96x96
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat