La pedra de fusta

Mostra d’Igualada – Museu de la Pell, dissabte 5 d’abril

La companyia “eia” contraprograma l’hora del vermut amb la seva darrera creació, La pedra de fusta. Al pati del Museu de la Pell i envoltats d’un verd brillant, Francesca Lissia, Celso Pereira i José Luis Redondo ens proposen parar el sol del migdia i acompanyar-los en la construcció col·lectiva d’aquesta nova funció.

Amb un clar overbooking que es tradueix en gent dreta i d’altres que iniciem files addicionals tot asseient-nos sobre la gespa, la companyia ens divideix en diferents grups de participació. Avís per a navegants: tothom forma part de l’espectacle. Sota aquesta contundent premissa –repetida en molts espectacles i que posa en tensió qualsevol que no gaudeixi de la idea de participar– comencen a succeir-se una sèrie de quadres escènics inicialment delicats, però per moments aspres, seguits per uns ulls fascinats de petits i grans. Durant aquesta seqüència d’imatges i sons, i d’una manera natural i molt difícil d’aconseguir, es va gestant un ambient còmplice i col·laborador que allibera tensió al més tímid i motiva a participar el més atrevit.

Primer és una exhibició de pedres, després un joc de les cadires amb tamborets i finalment un exercici d’equilibrisme. Tot gira com una baldufa, i funciona perquè hi som, perquè ens criden (o perquè ens sentim cridats) i sabem perfectament què fer i com fer-ho.

La companyia eia aconsegueix que un públic desconegut, inconnex, acostumat a formar part d’una societat fragmentada i individualista, balli a l’uníson i es comporti com un col·lectiu agermanat. Una xarxa de suport. Com si de sobte les pedres erosionades pel mar, el vent i les tempestes, per un moment, tornessin a encaixar.