• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Los bancos regalan sandwicheras y chorizos
  • /
  • Els joves reivindiquen la història
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

per Cèlia Ventura
imagen
Cèlia Ventura
PER: Cèlia Ventura
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

Els joves reivindiquen la història

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos
Teatre Tantarantana, 26 d’octubre de 2017

Aquesta generació a la que els #novaveu pertanyem, aquesta generació titllada de vaga i desvinculada amb la història fa un cop a la taula amb aquesta obra i diu: no.

“Los bancos regalan sadwicheras y chorizos” se’ns presenta com una obra crítica però no només amb el sistema bancari corrupte del dia a dia sinó, sobretot, de la història que Espanya ha viscut. Ens parla del franquisme que va créixer tant temps en aquestes terres i com, tot i tallar-ne el tronc, les arrels segueixen sota terra. Fa goig veure una companyia tant jove reivindicat i parlant de tots aquests temes, moltes vegades tabús, i sobretot despunta la manera en que ho fan. Amb una ironia constant. Una ironia que et fa posar els pèls de punta mentre t’arrenca una riallada crua i àcida.

Per fer-ho els actors aprofiten per treure tot el que saben fer i viatgem ràpidament a través d’escenes completament diferents. Així doncs veiem com actuen però també com alguns canten, ballen, patinen… Les escenes van des d’un concurs televisiu per endevinar quina cita famosa és dita durant el franquisme i quina en democràcia, a moments d’absoluta nuesa corrent al voltant de l’escenari. Aquesta gran varietat li dóna molt moviment però també crea moments que sembla que quedin penjats o desconnectats. Però és així, en aquest remolí d’escenes, que surt un dels moments més bonics de l’obra. Una de les actrius se’n posa a davant de tot de l’escenari i ens canta una cançó de pèl de gallina.

Aquest mateix és el gran as a la màniga que tenen els actors: la proximitat. I aquesta no només ve donada per la interacció directa amb el públic sinó també amb l’ambient que es crea al fer-ho tot davant de nosaltres; ells sí que no ens amagaran res. Els veurem posant les músiques, canviant-se en directe o comentant l’última escena.

Així doncs és una obra que treu la manta i mostra totes les vergonyes que hi havien amagades tot qüestionant-se el passat, present i futur. Hi ha ganes de veure què més ens portarà la Cia. José y sus hermanas.

Cèlia Ventura
@soctastaolletes

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

TÍTOL CRÍTiCA: “Hi ha molta gent ignorant, i feliç de ser-ho.”

PER: Sílvia Mercè i Sonet
imagen placeholder
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Repasando actualidades históricas…

PER: Bertran Salvador
Bertran Salvador
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Catarsi política a un ritme trepidant

PER: Nil Martín
Img 2416 2
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat