Vuelos

Teatre Principal de Sabadell, 12 de febrer de 2017

El llegat del visionari Leonardo da Vinci pren vida a través de la dansa contemporània. El somni de volar es converteix en possible de la mà del coreògraf Enrique Cabrera. Inspirat en els invents de l’humanista del Renaixement, Vuelos dóna ales per imaginar que la utopia pot ser realitat. La companyia Aracaladanza ha anat un pas més enllà en l’oferta de dansa per a públic infantil i familiar amb el seu últim espectacle. La fusió de tecnologia i artesania creen una atmosfera on les imatges són les protagonistes absolutes de la proposta.

Aracaladanza demostra, una vegada més, que copsa les particularitats del seu públic: una generació completament digitalitzada i preparada per a processar allaus d’imatges i inputs tecnològics. El gran repte de la creació per a aquest tipus d’espectadors rau en el fet de no caure en el parany d’abusar del gran ventall de possibilitats que ofereix la tecnologia en escena. Vuelos té la capacitat de compilar tecnologia i artesania per crear una atmosfera on les imatges són les protagonistes absolutes de la proposta. Gràcies a aquesta fusió d’innovació tecnològica amb un treball corporal i artesanal, el muntatge aconsegueix atrapar a tothom. Són poques les ocasions en què un espectacle familiar assoleix l’èxit d’estar dirigit tant a infants com a adults. Vuelos forma part d’aquest reduït nombre d’espectacles capaços d’esborrar els límits entre propostes per a adults i propostes per a públic infantil. Sigui quin sigui el pretext per haver anat al teatre, només cal seure a la butaca i deixar-se seduir per la potència visual d’Aracaladanza.

Vuelos treballa amb la premissa d’acostar la dansa als més petits a través de la imatge i no del missatge. La dansa es converteix en un mitjà per visitar algunes de les creacions més famoses de l’artista: autòmats, miralls còncaves, ales batents… Elements en moviment gràcies a una encertada coreografia que sembla al servei de l’objecte i que explora totes i cadascuna de les possibilitats artístiques de cada element que apareix en escena. Les imatges creades amb els cossos dels ballarins guanyen potència i significat gràcies a les projeccions, gens invasives, que es fonen amb la coreografia. Un recurs senzill però amb uns resultats sorprenents. Com dèiem, Vuelos aprova amb nota la integració de tecnologia a la bellesa dels cossos dels ballarins i a l’artesania d’alguns dels elements de l’escena. Amb aquest últim espectacle, Aracaladanza es distancia de l’estètica que ha marcat els seus anteriors muntatges. La trilogia que precedeix Vuelos està inspirada en les obres de Miró, El Bosco i Magritte i caracteritzada per la plasticitat dels colors primaris. Vuelos, en canvi, té una estètica marcada pel metall, la fusta i el paper. Una posada en escena a priori freda però que destil·la l’essència d’un taller de la Itàlia del segle XVI i converteix l’escenari en un llenç en blanc idoni per donar forma a les idees de Leonardo da Vinci.

Amb tot, Vuelos es converteix en un dels espectacles que marquen el llindar de la qualitat exigible en una proposta per a públic infantil. La innovació en la proposta així com el compromís d’oferir espectacles de qualitat a una audiència jove, converteixen Aracaladanza en un referent en l’àmbit de la dansa contemporània per a infants.

Aina Moles