Sopa de pollastre amb ordi
9 de març, Teatre Biblioteca de Catalunya

Agafeu les vostres il·lusions col·lectives, les esperances, el compromís entregat com a penyora per aconseguir un món més just. Agafeu-ho tot, i poseu-vos davant del pitjor dels miralls. Aquest és el repte que ens proposa la família Kahn, protagonista de Sopa de pollastre amb ordi, representada al Teatre Biblioteca de Catalunya per La Perla 29, fins el 8 d’abril. Ferran Utzet n’és el director.

Som al 1936, a Londres. La història comença amb els personatges pletòrics. Han participat en una mobilització. Han aconseguit aturar la manifestació feixista que atemoria el barri. La mare dels Kahn (Màrcia Cisteró) creu cegament en la causa; el pare (Lluís Villanueva) és covard, incapaç de comprometre’s; la filla (Maria Rodríguez) és vital, voluntarista, i el fill petit (Pol López) és el resultat de la mescla familiar: un poeta frustrat. El franquisme s’alça a Espanya, i en Dave (Josep Sobrevals), el xicot de la filla dels Kahn, hi va per allistar-se a les Brigades Internacionals, amb la il·lusió d’un futur harmònic, just. L’obra, en una hora i mitja, ressegueix aquesta família durant els pròxims vint-i-cinc anys. Els escolteu i els feu costat en les decepcions més crues i radicals. El partit, l’ideal comunista, el sacrifici pel bé comú… Tot, poc a poc, s’esquerda.

L’escenari és al centre i els espectadors, en el seu perímetre, seuen a tocar del menjador dels Kahn. Aquesta sala, buida, feta d’espai, on els actors i els tècnics de sala interpreten els mobles, va omplint-se poc a poc amb les cadires, la taula, la perxa… I el que en un començament era buit, possibilitat, imaginació, esdevé obstacle, destorb, realitat, d’una manera en que l’escena conflueix amb l’esperit del moment.

Aneu a visitar els Kahn, al menjador de casa seva, i durant una hora i mitja us enfrontareu a vosaltres mateixos, als vostres anhels. Sigueu forts. Reflexeu-vos-hi.

David Jou
@DavidDovlatov