Nosaltres, qui

La Badabadoc, 20 de setembre de 2024

On estan les línies del que pot ser un text teatral i el que no? Tot és susceptible de ser portat a escena? Quins textos estan concebuts per a ser llegits i quins per a ser sentits? Llegir poesia pot ser un acte col·lectiu que ens sacsegi?

Nosaltres, qui és un recorregut poètic al voltant de la identitat, tant individual com col·lectiva. Amb l’excusa d’un club de lectura on es coneixen la Martina, l’Iris i en Kevin per a sortir de la seva zona de confort, la companyia TrastornArts en proposa una adaptació del poemari de Mireia Calafell. Inevitablement, la peça també fa reflexionar sobre l’acte de llegir, individualment i col·lectivament.

Per fer-ho, planteja cinc capítols en forma de fils conductors que, acompanyats d’interludis i moments musicals, salten d’un poema a un altre. Queden intercalats de tal manera que, amb l’estil punxant característic de l’autora, transporten al públic pels diferents gèneres contextos. Els tres protagonistes ens guiaran per més d’una vintena de poemes que, en els cinc segments, exploren els conceptes de família, gènere, relacions en parella, desig i lluita. Els fils conductors que ens proposa l’actriu Maria Mingorance, que és qui ha adaptat el poemari, són concisos i en la línia de l’estil dels poemes. Això fa que en alguns punts no s’acabi d’entreveure si s’estan dient els poemes o són interludis escrits per ella mateixa. Les transicions entre textos són suaus i hi queden ben inserides.

Les altres dues persones encarregades de posar-hi veu són en Lluc Font i la Paula Lúa. La proximitat de La Badabadoc fa que el muntatge sigui honest i despullat, sense complexitats ni sobrecarregaments innecessaris. És una trobada centrada en la paraula. Tot i això, els moviments van acompanyats de petits objectes que li donen simbolisme, així com algunes cadires de fusta i piles de llibres que aclaparen gran espai de l’escenari i, en alguns moments, hi dificulten el moviment. Malgrat això, el ritme de la peça no queda interromput i deixa amb ganes de llegir-ne més. Amb ganes de trobar noves formes d’entrar al món de la poesia.

Nosaltres, qui ens ofereix la possibilitat d’explorar i descobrir (o, pels qui ja la coneixíem, redescobrir) els poemes de Mireia Calafell. Petits caramel·lets dolços i amargants a la vegada. Càpsules punyents de bellesa i reflexió.

Erola Albesa Solsona (@erolaalbesa)