Foto: David Ruano

El Petit Príncep

Teatre Municipal de Girona, 16 de novembre de 2024

Tothom se sap, si fa no fa, la història del nen encuriosit d’Antoine de Saint-Exupéry. I a tothom li sonen, si no totes, algunes de les cançons de Manu Guix. Tot i això, la funció emociona, i en el meu cas, més del que m’esperava.

Que és un musical tant per grans com per petits, estem cansats de sentir-ho, i ho corroboro. El que sí que ens pot passar, als que ja no som infants, és que ens sentim menys còmodes amb la posada en escena de Marc Artigau i Àngel Llàcer. La producció ha substituït pràcticament qualsevol atrezzo o decorat per animacions digitals. Sincerament, diguem que no soc expert en infants, i per tant no sé si tota la parafernàlia de pantalles i colors llampants són l’única manera de què els més petits (es recomana a partir de quatre anys) mantinguin l’atenció durant l’hora i vint de funció. Si fos així, em semblaria una mica preocupant. Crec que també estaria bé fer-los veure que el teatre no és un joc d’ordinador, i que això també li dona valor. De fet, el format musical ja facilita més l’atenció que no un teatre corrent, i seria una molt bona manera de reivindicar la validesa d’un entreteniment “analògic” per la mainada. Dit això, s’ha de dir que el recurs digital és efectiu, o si més no va funcionar amb el públic que tenia a prop, i que en alguns moments l’efecte que es crea és realment immersiu i crea impacte.

Si així fomentem el teatre entre els més petits i de passada transmetem els valors de l’amistat, l’amor i la curiositat, molt benvingut sigui. Ben segur que tothom passarà una estona agradable al teatre i que ningú es quedarà del tot indiferent.

Andreu Boix Pagès

@aboix348