RENT,
Onyric, 10 Abril de 2019
Ante Scriptum: Després d’haver escrit aquesta crítica i haver-la re-llegit vull notificar que això no és una crítica i en sóc molt conscient. Es tracta simplement d’una expressió d’eufòria i catarsi personal, degut al meu amor pel món dels musicals i per aquest musical en concret. Un cop aclarit això, podeu seguir llegint.
Iñaki Mur, grandíssima sorpresa. Com a fan absoluta del musical Rent, coneixent-ne les cançons en anglès i en català, havent vist la pel·lícula i varies versions del muntatge de Broadway enregistrades, no anava predisposada a rebre res de nou. I no podia estar més equivocada. Mur mostra immens talent i unes capacitats vocals extraordinàries desconegudes, per mi, fins al moment. Per què hem trigat tant en tenir aquest noi a l’escena musical de Barcelona?
Cares que ja coneixem de varies ocasions, també destaquen, en els rols de dues parelles que malgrat les dificultats de les circumstàncies, són inseparables: Víctor Arbelo i Júlia Bonjoch, per una banda i meravelloses África Alonso i Anna Herebia, per l’altra. Peter Vives encarna el personatge de bohemi somiador que s’ha passat a l’altra banda, representant el capitalisme dins el món anàrquic de la resta de protagonistes.
Per últim, els meus personatges preferits, Collins, interpretat per Xavier Navarro i Albert Bolea encarnant una impressionant Angel. A part de donar vida als personatges més complets i profunds, els més madurs, els optimistes que alhora toquen de peus a terra, protagonitzen les millors cançons “Today for you”, “Santa Fe” i “I’ll cover you”; i a més mostren la història d’amor més bonica i sana (iròric) que trobem representades.
Collins i Angel són una història d’amor referent, basada en la confiança, el suport entre l’un i l’altre, i també l’emoció i la flama de conèixer una persona nova que et fa sentir coses que no havies sentit mai abans. És la història que més em fa emocionar, per moltes vegades que l’hagi vista, i aquesta vegada ho va tornar a fer amb l’afegit de descobrir a Navarro i Bolea que els interpretaven amb una determinació i sensibilitat que posava els pèls de punta.
Vull també anomenar les actrius i actors que formen part de l’ensemble: Clara Altarriba, Marc Andurell, Iskra Bocanegra, Nil Bofill, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Marc Gómez i Joana Roselló; i els músics a escena capitanejats per Miquel Tejada, Unai Eizaguirre, David Txes, Adri Mena, Pol Barbé, Roger Julià, Berenguer Aina, Betel Martínez i Miquel González. Cadascuna d’aquestes persones es deixa la pell a l’escenari, interpretant unes cançons vocalment molt exigents juntament amb unes coreografies trepidants. Cal destacar la seva feina i el seu compromís ja que aquest musical se sosté pel treball del conjunt de totes les peces de la maquinària que en molts moments depèn de la música i de petits personatges que donen tocs frescos d’humor a la trama principal.
En conjunt, una feina extraordinària de tots i cadascun dels membres de l’equip tant artístic, com tècnic, que com ens han explicat les intèrprets a la post-funció, representen un valor afegir ja que garanteixen l’execució cronometrada d’entrades, sortides i canvis de vestuari a ritmes vertiginosos. Donem valor també a aquestes persones que suen rere les cametes sense les quals un espectacle no podria ser possible, i evidentment, a la direcció de Daniel Anglès que coordina la feina de totes les persones i que no deixa d’emocionar-nos una vegada i una altra amb la seva aposta de programació a Onyric, la nova casa dels musicals.
Per moltes vegades que vegi RENT, en els seus diversos formats, la seva història, la seva música segueixen emocionant-me com la primera vegada, una fita poc fàcil que aconsegueix fer arribar l’emoció sense l’avantatge del factor sorpresa. Igual que aquella sèrie que està tan ben feta que et deixa amb ganes irrefrenables de veure el proper capítol, segueixo asseguda al pati de butaques ja que no vull que aquest musical acabi mai.
Sílvia Mercè i Sonet
@pinyasonet
