El temps i els Conway
Teatre Nacional de Catalunya

Aquesta obra dirigida per Àngel Llàcer ens situa l’any 1919, a casa de la senyora Conway (Màrcia Cisteró) amb els seus sis fills, una família adinerada de l’estat anglès, Yorkshire. Només començar l’obra et sents atrapat per la seva escenografia i la seva plataforma-escenari movible, que s’apropa cada cop més mentre l’Hazel (Júlia Bonjoch), un dels fills, toca el piano a escena.

Seguidament, comencem a veure la resta de la família aparèixer al saló de casa dels Conway, on se celebren els vint anys d’una de les germanes, la Kay (Bàrbara Roig). Es forma un ambient tan familiar i amè per la unió de tots i també pel carisma i bromes del membre més petit de cals Conway, la Carol (Roser Vilajosana). Tot i que entre ells tenen diferències d’edats, els Conway es troben en moments vitals a les seves vides, amb aspiracions i objectius pel seu futur. Però, els seus destins somiats es faran realitat?

Més tard d’haver-nos endinsat un dia a casa dels Conway, el temps es congela i viatgem el 1939, és a dir, vint anys després. És interessant com el canvi de dues dècades és realitzat a vista dels espectadors i l’única que no es congela és la Kay, que està desperta i forma part del canvi. Els ajudants d’escenografia entren a escena per a canviar l’utillatge del saló i transformar l’espai, fent-lo lluir apagat i sense vida. Així mateix, la Kay és ajudada canviant-li el vestuari i el pentinat lentament, significant el pas del temps per a ella. Ara, remuntats l’any 1939, es contempla un saló obscur i solitari en comparació amb el saló que vèiem a l’inici. Tot ha canviat, i amb el retorn de tots a la seva antiga casa, es veu que ja no són la mateixa família d’abans i que han tingut vides diferents de les quals ells desitjaven.

Gràcies a les actuacions dels actors podem entendre el patiment i la decepció que els personatges han viscut durant les darreres dècades. Així mateix, ens fa reflexionar si imaginem un futur molt allunyat a la nostra futura realitat. “El temps se’ns menja la vida”, diu l’Alan (Biel Duran). I és que El temps i els Conway ens parla d’això, del temps i de la vida.

Melanie Ortega