La casa sin Bernarda

Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures, 13 de novembre de 2022

Imagines estar vuit anys tancada a casa perquè el teu pare ha mort? Un infern, oi? Entre les germanes Alba també hi ha discrepàncies davant d’aquest fet; algunes pensen que és el que toca, i altres maleeixen a la seva mare per aquesta genial idea de seguir els costums familiars.

Paula Errando decideix recuperar ‘La casa de Bernarda Alba’ escrita l’any 1936, i donar-li un punt d’actualitat a ‘La casa sin Bernarda’. En un sol espai i durant una hora i mitja les protagonistes han de conviure juntes i sense sortir d’escena en cap moment amb tot el que això comporta; discussions, crits, retrets, abraçades, petons i afectes.

En cap moment la directora s’ha desviat del text inicial, cosa que és d’admirar. Des de la segona part de l’acte juga amb la teva ment i dubtes de si la dramatúrgia ha estat adaptada o no als temps actuals. Les actrius passen de portar un vestit llarg i marró a anar amb banyador i ulleres de sol mentre ballen i canten cançons contemporànies. És fascinant com el vestuari canvia completament la teva perspectiva de veure i sentir les coses, ja que quan pensem en Lorca i la seva obra de teatre aquesta seria l’última representació que ens vindria al cap. Les germanes no poder sortir d’escena durant l’espectacle i és encisador com juguen amb l’espai que tenen i deixen escollir a l’espectador en tot moment cap on mirar; miris on miris sempre passen coses.

És important entrar al teatre amb la ment oberta, ja que potser no tothom està preparat per escoltar Lorca i veure’l representat amb peces de roba lleugera. Tot un encert.

Aina Zarapico
@ainazarapico