AÜC. El so de les esquerdes
La Seca Espai Brossa, 8 de juliol de 2017

Aüc, el crit de socors, d’excitació, és un recorregut des de l’angoixa de la dona per la violència sexual a la qual està sotmesa dia rere dia. Amb aquest espectacle es prova d’arribar al malestar més intern de l’espectador per destapar-li la crua veritat. Els protagonistes són actes reprovables, tan durs, es veuen coberts per un vel de tolerància i normalització per part de la societat. Sota la llum d’uns freds fluorescents, cada noia és diferent però juntes representen la dona en majúscules, de manera que a vegades són històries i en altres instants ànimes, trossos de realitat o simplement elles mateixes.

Com a espectacle té moments de totes menes pel que fa a disciplina i tonalitat: s’hi veu dansa, música i interpretació. El denominador comú, però, és la posició incòmoda en la qual el públic admira la funció. De fet, tant les coreografies contemporànies com les composicions musicals, que sempre primen l’expressivitat davant la bellesa estètica, són excel·lents i resplendeixen pel control que les domina. Tots els números, destinats a una perspectiva diferent dins l’horror de la violació, l’assetjament o abús a menors combinen a la perfecció amb cada detall de localització, llum a partir de focus agressius i mirades que comparteixen a l’escenari l’equip d’intèrprets.

Com a proposta és molt forta, de ben segur que arribarà lluny i se’n farà ressò per les xarxes de comunicació. Es valora l’honestedat amb la qual s’ha ideat cada moviment, el rerefons i la transformació que causa mentre el públic admira i empatitza. A partir del que s’ensenya a Aüc es pot sentir el fàstic, l’horror, la ferida incurable i la solidaritat. Efectivament, un espectacle com aquest no ha de ser agradable, ha de ser la prova per ajudar al públic a sentir-se incòmode en el context social que aprova certes actituds. El dolor que mostren és massa real i sincer per causar indiferència.

Judit Martínez Gili
@CritCultural