Foto: Sergi Panizo
Pa amb tomàquet, el demà
El Maldà, 27 de febrer de 2024
Catalunya és terra de derrotes. Un país que celebra la seva diada commemorant el dia que va perdre una guerra és un país destinat a tenir una autoestima, com a mínim, delicada. Si a això li sumem un terrible desencantament per la política (sobretot darrerament), no és d’estranyar que tinguem el cor ferit. Per fer-hi front, hi ha gent que opta per fer-se seves lluites perdudes, d’altres es prenen molt seriosament el lloc on militen i els joves, sovint, se’n riuen.
Anant al terreny teatral, som prolífics en els mems tristos (com vam veure a Les penes del jove Werther), ens refugiem en el rosa pastel (El Chinabum Remix) i abracem la precarietat amb estima (La Chispa) mentre vacil·lem el món que acaba (El futuro). Són moltes, doncs, les creacions joves que juguen el catastrofisme amb humor, i ja n’hem parlat. Application Rejected hi insisteix i es passa el joc.
Pa amb tomàquet, el demà aparta el dilema de la independència. Dona aquesta etapa per superada i dibuixa un possible futur per aquesta Catalunya independent. Aquest país que presenten (utòpic o distòpic, depèn del moment) té força similituds amb el nostre. En forma de farsa (més trash que la d’Observin aquests fills de puta) despleguen un univers on combaten les forces polítiques, les forces mediàtiques i la força de la gent. La dramatúrgia no cau en la dispersió, sinó que sap encaixar dues trames amb gràcia.
Per una banda, l’entranyable història d’una àvia i la seva neta adolescent (Natàlia Mas Parrilla), que lluita pel futur que vol construir (la lluita és molt més versemblant que la de la recent Angèlika). I per l’altra, la hilarant quotidianitat d’un president alineat a la dreta (Jana Serra) assessorat per un assessor emmascarat (Charlie Mills). Rubén Lunares completa el repartiment encarregant-se dels personatges més surrealistes de la peça i regalant-nos escenes espectaculars amb un bon domini del fregolisme. A la platea del Maldà, Adrià Aubert (director dels Pirates) somreia de veure que hi havia relleu en el gènere que tant han cultivat, desfent-se de la cotilla elegant que exigia, per exemple, El collar de la reina.
Application Rejected ha apujat un graó respecte el seu anterior espectacle, Ubu Rex. Sense desfer-se del seu segell, que barreja cultures, idiomes i disciplines, però empaquetant millor tots els detalls i oferint un espectacle on resulta més fàcil enganxar-se, per la proximitat dels referents, i per saber travar millor totes les trames. La direcció del també actor Charlie Mills, amb l’ajudantia de Paula Castillo i decisions compartida per tot l’equip, no permet desconnectar, i condensa tot el còctel en poc menys d’una hora, encertadament.
Als catalans ens encanta parlar de Catalunya sense saber exactament què vol dir això. Tornem a Plats Bruts per intentar performar un orgull de país que, ara per ara, sovint sobreviu gràcies a la ironia, canalitzada via Twitter o en forma d’stand-ups i seccions de ràdio autorreferencials. Pa amb tomàquet, el demà recull aquest malestar, però no cau en autoflagelar-se ni convida a la desesperació, sinó que ens brinda una oportunitat única per reforçar l’orgull català, amb les nostres misèries i les nostres derrotes. Visca la Catalunya patètica que tant ens estimem!
Martí Rossell Pelfort @martirossellpelfort @MartiRosPel
