Desert
Teatre Lliure de Gràcia, 26 de maig de 2023
El públic entra a l’espectacle buscant encuriosit un Desert dins el que resulta ser un cub aparentment insonoritzat i hermètic. La sensació és la d’estar davant del buit, però d’un no res estranyament claustrofòbic. A partir d’aquí entren quatre actors a escena, cadascú d’ells carregant una part del material que necessitaran per explorar el Desert.
Comença un viatge curiós de la mà d’Atresbandes (Mònica Almirall, Albert Pérez Hidalgo i Miquel Segovia) companyia resident al Lliure aquesta temporada, que ens convidarà a reflexionar sobre el concepte del Desert i tot el que l’envolta. Una buidor atractiva, un silenci que ve de gust escoltar, un viatge interior de moltes capes…
Dins aquest potentíssim cub de Fryderyk Swierczynski els intèrprets ens expliquen, sense paraules, les sensacions de l’expedició a aquest Desert que tant els encurioseix. Comencen amb un micròfon que ens oferirà, durant una primera part lleugerament llarga, tots els tipus de sons que puguem imaginar que pugui emetre el món que ens envolta. Per mantenir l’atenció del públic utilitzen, de manera molt enginyosa, el recorregut infinit del cable de micròfon que indirectament serveix també com a fil conductor de l’espectacle. Després d’aquesta primera conclusió de la investigació desèrtica, els intèrprets passen a narrar-nos les seves històries personals mitjançant els seus cossos, dansant cap a una altra esfera de l’espectacle més individual i íntima.
Si bé és cert que el llenguatge que ha escollit Atresbandes per explicar-nos l’espectacle a estones pot fer-se una mica feixuc de seguir, la peça tira endavant amb força per la bellesa dels moviments dels quatre intèrprets i perquè l’estètica del Desert és molt i molt atractiva. Fusió perfecte entre espai escènic de Swierczynski, il·luminació d’Ana Rovira i espai sonor de Sammy Metcalfe i Miquel Segovia.
I són la bellesa i la inquietud artística que desperten en l’espectador els motors que t’estiren a entrar a l’espectacle en un primer moment i que fan que t’hi vulguis quedar una bona estona. Tot i que hi ha hagut pocs dies per fer-ho, ha valgut la pena apropar-se al Teatre Lliure de Gràcia amb ganes d’unir-se a l’expedició.
Maria Pujol
@mariapuco_