Sopa de pollastre amb ordi
Biblioteca de Catalunya, 4 de març de 2018

Sopa de pollastre amb ordi segueix la història de la família Kahn des dels anys vint fins a quasi els seixanta. Començarem amb l’energia, emoció i el thrill de la unió antifeixisita, amb uns ideals comunistes acabats de sortir del forn i, poc a poc, anirem veient com aquests ideals van fent-se realitat, potser perdent part de l’essència pel camí.

L’escenografia ens explica la història també per ella mateixa. A mesura que van passant les escenes i van passant els anys, passem d’una sala buida on els actors imaginen, suposen, els objectes a un espai delimitat, amb objectes ben físics per demostrar aquest realisme que acaba perdent la llibertat de l’ideal. Perquè un cop ens posen la taula de fusta ja no podem veure-la blanca, ara s’ha convertit en una realitat, ens agradi o no. I això és el que els hi passa als personatges.

De la mateixa manera el vestuari també ens explica una història, on veiem els canvis de la gran part dels personatges excepte de la mare (interpretada magníficament per Màrcia Cisteró), una dona esperançada en la idea del comunisme que no ha abandonat mai el partit i que, per tant, no es canvia de roba perquè ella no canvia.

Per últim qui també expliquen la història no deixa de ser el repartiment, on trobem des del qui viu l’energia i l’emoció de la revolució amb tan sols 5 anys i acaba, decebut amb la humanitat, amb més de 20 anys (Pol López) fins a la malaltia que consumeix a un pare que realment sempre ha estat absent (Lluís Villanueva).

Així doncs Sopa de pollastre amb ordi és una història explicada a través de cada aspecte, amb tots els detalls cuidats i perfectament sincronitzats. Una obra que és molt necessària pels temps que estem vivint, i és que és inevitable veure-hi connexions i no preguntar-nos com acabarà aquest idealisme.

Cèlia Ventura
@soctastaolletes