Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloriaFira Tàrrega, 7 de setembre de 2019

Ja es va veure a My low cost revolution; Glòria Ribera té la gràcia necessària per poder ironitzar i dir el que li vingui de gust, i aconseguir, a canvi, l’aplaudiment del públic. Sembla doncs, que una peça gairebé homenatge a ella mateixa ha de ser, sense dubte, una provocació festiva, a la qual s’hi ha d’anar. Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria és un embolcall subversiu, amb gustos equilibrats entre l’homenatge i el random. Ara bé, el contingut queda una mica difuminat. Si bé és cert que atrapa, diverteix i demostra les ocurrències possibles per expressar una idea, en certes ocasions la voluntat del missatge no queda clara.

La peça dona la mà al folklore i s’atreveix a barrejar generacions, parlant d’una edat adulta indeterminada marcada per una infància entre força antiga i relativament contemporània. Així doncs, el marc temporal és ampli, igual que la localització geogràfica i els estils musicals, que sent oposats conviuen. La combinació no necessàriament ha de ser dolenta, ni de bon tros, però perilla de ser un popurri que emboira el missatge original. Per exemple, s’han vist altres vegades mares d’artistes a l’escenari, però el missatge és confús si la seva presència es redueix a cuinar al fons de l’espai.

La llet de vaca, epicentre del relat, és una metàfora, una prova més de l’engany relatiu al qual les persones estan sotmeses i consumeixen com realitats absolutes. És doncs, una versió errònia d’una vida, perquè Glòria Ribera i totes les persones, víctimes de la societat de consum,  han de donar voltes i riure’s, a més de ser conscients, de les mentides i errors que cometen i accepten seguir cometent cada dia. En definitiva, Versiones parciales difumina el seu missatge a través d’elements amb molta canya, fet que deixa un regust enigmàtic entre cuplets, vambes Nike i lactosa.

Judit Martínez Gili@CritCultural