Lú, cia Maduixa
Teatre d’Olot, 29 de novembre de 2020
Portava molt de temps esperant veure ‘Lú’, la nova creació amb la que la cia valenciana Maduixa celebra els seus 15 anys de trajectòria. Estrenada al 2019, la peça de dansa i poesia visual, ha rebut diversos premis com a millor espectacle familiar. La persecució que he fet darrere d’aquesta peça no té només a veure amb la covid-19, sinó que també és degut a diferents moments en els quals no vaig tenir la sort de poder assistir al teatre quan ‘Lú’ es programava. El passat diumenge 29 de novembre vaig veure l’espectacle en el marc del festival ‘El més petit de tots’ al Teatre d’Olot.
Així doncs us podeu imaginar l’onada d’alegria i rauxa que em va envair per partida doble: u, tornar al teatre! I dos, veure dansa! Passada la primera part emocional de retrobament amb la litúrgia teatral, vam seure als nostres llocs ben col·locades i amb les distàncies corresponents. Les dues intèrprets, Melissa Usina i Laia Sorribes, ja eren a l’espai escènic, convocant els dos personatges que interpreten: dues nenes que treballen a la Xina rural i que troben en els seus deures quotidians, un camí per evadir-se en la fantasia i el joc.
La posada en escena dels objectes, la complicitat entre les intèrprets, les llums i els efectes audiovisuals, configuren una proposta íntima sobre l’esperança i la creativitat dels infants en un context social desfavorable. Va ser inevitable traçar vincles amb la situació de confinament i de control que estan experimentant els infants, especialment. Un escenari quadrat i delimitat per una superfície blanca a on es projecten les imatges amb les que interactuen les ballarines pot esdevenir un espai en el qual hem de quedar-nos i acceptar la superfície delimitada a on poder jugar. Ja sigui durant els caps de setmana, o durant els períodes de quarantena que cada família passa en algun moment.
Aquest va ser el punt de partida de Lú. Un tapís en blanc ple de llavors, cautelosament ordenades, que dibuixen el mapa del seu treball i dels seus deures. L’element audiovisual ens convida a imaginar mons que ens porten molt més enllà de la quotidianitat, aventures amb les que tothom es pot relacionar i que estan molt ben jugades pel que fa al lligam entre la música, la dansa, els objectes i la projecció de les imatges.
El viatge visual que ‘Lú’ ens regala no deixa l’espectador en cap moment fora de joc, sempre hi ha un vincle, una picada d’ullet cap al públic. Ens porten de la mà pels racons d’aquest espai de fantasia que descobreixen entre les dues. I fan partícip a l’espectador oferint moments de complicitat, des de l’expressivitat del moviment, i també la il·lusió i les rialles que les dues intèrprets transmeten, com a motor d’aquest descobriment de l’espai virtual que tenen als seus peus.
Azucena Moya
@azetayu