Flors carnívoresEscenari Joan Brossa, 26 de setembre de 2019

Són extremadament necessàries propostes com la que vam tenir la sort de veure a la sala Palau i Fabre de l’Escenari Joan Brossa, i ho són per molts motius diferents. Citant al propi director de l’espectacle, Marc Chornet, “hi ha un teatre que està escrit des de la necessitat artística més intima, més espiritual i més transcendental” i flors Carnívores n’és un exemple extraordinari. 

Dues bandes de public abracen un petit escenari que vol situar-nos en un soterrani amb una taula, dues cadires, uns quants plats, coberts, copes i vi. En ell, tres noies, joveníssimes per cert, ens explicaran, criticaran i jugaran amb la vida i amb la seva indiscutible fragilitat. Evitant parlar del contingut purament argumental del text, a lliure interpretació de l’espectador en moltes ocasions, Anna Maria Ricart aconsegueix que no puguis deixar d’escoltar, ni un sol minut, tot allò que narren les actrius. La peça està escrita utilitzant el futur com a temps verbal, cosa que pot desconcertar una mica en un principi però que dóna una força increïble als trepidants diàlegs que mantenen les adolescents.

Parlar d’elles tres és molt necessari, perquè és un espectacle enorme veure-les actuar. Es tracta de Mariona Blanco, Cristina López i Ivet Zamora. Tres actrius que encarnen tres personatges molt diferents i extremadament ben definits, amb una professionalitat i execució dignes de les més experimentades actrius i actors del panorama actual. La brutalitat del text conjuntament amb la força de la seva complicitat, son la clau de l’èxit de l’espectacle. 

En acabar l’obra es fa un silenci ràpidament seguit d’un mar d’aplaudiments que no cessa durant uns minuts. Després, un altre silenci llarg mentre els assistents surten de la sala. Sembla que tothom ho està processant i que ningú s’atreveix a comentar què acabem de viure, què acaba de passar. Finalment darrere meu sento algú que, traient-me les paraules de la boca, conclou: “quina brutalitat”.

Maria Pujol@MariettaPuco