Cent dies i cent vides
Sala La Planeta / Temporada Alta, 12 de novembre de 2021

Durant una hora, Sílvia Escuder va aconseguir que deixéssim d’atendre el que passava al nostre voltant i que ens endinsessim dins dels últims moments de la Guerra Civil, fent-nos veure com Federica Montseny escapava de l’amenaça nazi alhora que intentava protegir a la seva família. Tot això no seria possible sense la gran interpretació de l’actriu, que s’endinsa en el personatge fins a fer-lo seu, gaudint-lo i fent-lo gaudir amb una veritat i un treball de cos, de veu i de mirada magnífics.

Cent dies i cent vides és una obra escrita i dirigida per Ferran Joanmiquel que aconsegueix projectar sobre l’escenari una part de la vida de Montseny. Cos a Cos es fan càrrec de l’escenografia de l’obra, creant una escena íntima però amb moltes possibilitats, cosa que ajuda a l’actriu a desenvolupar el seu paper. També es fan càrrec del vestuari, molt senzill però que ens permet endinsar-nos més en la història, que es completa amb un espai sonor a càrrec d’Albert Donarza.

El treball de Sílvia Escuder i Ferran Joanmiquel va aconseguir fer caure alguna llàgrima i deixar amb la pell de gallina a més d’una persona. Quan va acabar Cent dies i cent vides, el públic no va dubtar en posar-se dret i la sala es va omplir amb molts més de cent aplaudiments.

Aitana Pérez Navarro
@aperezn00